Sobirania energètica o sobirania alimentària?

El canvi climàtic ha empès la Unió Europea a grans compromisos ambientals que suposaran grans canvis en molts sectors econòmics. Potser un dels que tots tenim més presents és el canvi energètic, i és que cada dia hi ha més consciència col·lectiva que cal fer la transició de l’entorn del petroli cap a energies verdes.

El problema ve quan totes aquestes grans empreses productores d’energia i els grans grups d’inversió fan servir el concepte energia verda per imposar un sistema d’implantació i explotació d’aquesta energia molt agressiu amb el territori, que fa que al final de verda i renovable en tingui ben poc.

El passat 14 de gener, a aquest mateix diari sortia la notícia que només a la plana de Lleida hi ha projectats, de moment, 331 molins i 2.300 hectàrees de plaques solars, el 45% del total projectat a Catalunya. Això pot semblar una aposta contundent per a les energies renovables, però el drama és que en bona part estem parlant de terrenys agrícoles, molts dels quals fins i tot de regadiu. Si estem desmantellant el primer motor econòmic del país com és l’agricultura per produir energia, em podeu dir què pot tenir de verda i renovable?

Catalunya està a la cua d’Europa en superfície cultivable per habitant: només 0,1 hectàrees per habitant quan la mitjana europea és de 0,21, i la mitjana de tot l’Estat espanyol, de 0,27. Això significa que no anem sobrats precisament de terreny agrícola i, per tant, és un bé escàs que cal protegir.

Aquests temps de pandèmia ens han ensenyat a valorar el fet de tenir aliments de qualitat de proximitat, de casa nostra, que no hagin de dependre de transports ni de gaires intermediaris per poder gaudir-los. Cada cop més, políticament es parla de la importància de poder aconseguir i mantenir la sobirania alimentària, que, en definitiva, no vol dir res més que no dependre de ningú extern per poder alimentar-nos.

És cert que també és important caminar cap a la sobirania energètica, ja que, sobretot els dies posteriors a la borrasca Filomena, hem vist que els preus de l’energia es disparaven en uns moments complicats a causa de la gran demanda energètica de les nostres llars. Tot i així, no és just que hàgim de triar entre la sobirania energètica i l’alimentària. Poden conviure ambdues!

Tenim una oportunitat d’or per fer que l’energia del futur, a part de ser renovable, sigui també més social. A Unió de Pagesos defensem que les instal·lacions estiguin ben planificades, de petit format i participades per la gent del territori, properes al lloc de consum, i que abans d’utilitzar superfície d’alt valor agrari s’utilitzin altres tipus de superfícies que, encara que no siguin tan rendibles a curt termini, no hipotequin el futur del territori del nostre país. En aquest sentit, tenim des de superfícies de teulades fins a terrenys no aptes per al cultiu, passant per terrenys urbanitzats en polígons industrials.

En definitiva, renovables sí, però amb seny.