COL·LABORACIÓ
Un nou impuls a l'Agenda 2030
Vicepresident Segon del Govern d’Espanya
L’Agenda 2030 és el full de ruta per superar les conseqüències que deixarà la pandèmia i afrontar la reconstrucció, al nostre país i arreu del món. Espanya ha apostat per una ferma implicació amb l’Agenda 2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) a través de la creació d’una Vicepresidència encarregada de la política del Govern en aquesta matèria.
Per al Govern d’Espanya, l’Agenda 2030 representa la pedra angular a partir de la qual articular les polítiques internes, l’acció exterior i l’articulació del conjunt de les nostres iniciatives, garantint la coherència de totes les polítiques amb el desenvolupament sostenible. La lluita per la reducció de les desigualtats ha rebut un dur cop amb aquesta pandèmia, però els objectius que ens vam marcar l’any 2015 són assequibles si aconseguim renovar i reforçar el compromís de tots els països amb l’Agenda 2030, generant aliances que ens permetin complir els ODS.
Iberoamèrica és un espai d’enorme significat per al nostre país i les conseqüències de la pandèmia allà han estat terribles en número de morts. Per si amb aquesta tragèdia no n’hi hagués prou, segons la Comissió Econòmica per a l’Amèrica Llatina i el Carib de les Nacions Unides, l’economia de la regió es va enfonsar més d’un set per cent el 2020 i caldran diversos anys perquè es pugui recuperar d’aquest cop tan dur.
La pandèmia ha magnificat històrics problemes estructurals, per la qual cosa és ineludible abordar la recuperació des de la col·laboració, establint aliances i generant dinàmiques de cooperació mútuament beneficioses. L’Agenda 2030 ens indica que és necessari promoure societats en les quals es garanteixi la igualtat i una protecció social justa i eficaç.
Per a això, hem de millorar la regulació dels mercats financers mundials perquè contribueixin (i no dificultin) al desenvolupament i la justícia social, abordant reformes de manera decidida que impedeixin els moviments especulatius i desestabilitzadors. I hem d’abordar la qüestió del deute extern dels països llatinoamericans, amb el focus posat en el seu desenvolupament perquè el continent pugui deslliurar-se –d’una vegada per sempre– de les receptes neoliberals del passat i caminar pel camí del desenvolupament sostenible.
El virus ha posat de manifest també la ineludible necessitat de reforçar els nostres sistemes de salut pública, perquè no hi pot haver desenvolupament sense salut per a tothom. Aquest no és un bé amb el qual es pugui mercadejar. L’Agenda 2030 aposta per aconseguir la cobertura universal i l’accés a medicaments augmentant el finançament dels sistemes sanitaris i reforçant així la gestió de futurs riscos. L’esperança és que el 2021 sigui l’any en què derrotem definitivament la pandèmia. Per aconseguir-ho, haurem de treballar perquè la vacuna arribi al major nombre de persones possible, però el nostre esforç ha d’estendre’s també a aquells països amb dificultats per obtenir-la. De la mateixa manera, si alguna cosa ha evidenciat la crisi de la Covid-19 és que els serveis públics són l’últim i sovint únic reducte de protecció per a la majoria de la població. Necessitem construir sistemes estatals de cures que protegeixin adequadament les persones quan les coses es posen difícils.
El que ha passat recentment als Estats Units ha servit per treure la careta als moviments polítics d’ultradreta que, arreu del món, proven d’aprofitar la situació de crisi (avui la pandèmia i demà, qualsevol altra) per desacreditar la democràcia i la legitimitat de les institucions i els governs emanats d’eleccions lliures, fins i tot a costa de posar en joc milers, milions de vides.
Es tracta d’un perill real, immediat i d’incalculables conseqüències si no se li planta cara. Complir amb els ODS és apostar per reduir la violència en totes les seues formes, promoure l’Estat de Dret i l’accés igualitari a la justícia, combatre la corrupció i el suborn, crear institucions eficaces i transparents al servei de tota la ciutadania, fomentar la participació en els assumptes públics i enfortir les institucions democràtiques.
L’Agenda 2030 no és només un pin a la solapa, sinó el compromís de tots i cadascun de nosaltres amb el desenvolupament sostenible i amb l’horitzó de l’any 2030 per aconseguir-ho. El moment és aquí i ara, i per això necessitem una eficaç política d’aliances que impulsi el compliment de l’Agenda 2030 a tot el món i molt especialment a l’Amèrica Llatina, amb la qual tants i tants llaços històrics, afectius, culturals, econòmics, polítics i de tot tipus ens uneixen.