Montserrat Macià: «Soc on ja era»

Va entrar en política amb JxCat i ara és al PDeCAT...

M’he quedat on ja era. Em sento de JxCat, però JxCat tal com es va concebre el 2017, que era amb el PDeCAT com a eix vertebrador, més els independents. Però això desapareixia, així que em vaig quedar on ja era. El 1992 el meu pare em va fer de Convergència i això també ha pesat. I consti que reivindico el president Puigdemont: també forma part del meu patrimoni.

A Lleida el PDeCAT té molts alcaldes.

Són la gran fortalesa del PDeCAT. Homes i dones altament compromesos.

Però les enquestes no els són favorables.

La desunió mai és bona. JxCat s’ha trencat tal com es va concebre i això dispersarà el vot. No ens donen cap representació, però les enquestes només orienten, l’única objectiva serà la del 14-F.

La cap de llista, Àngels Chacón, va ser consellera fins que hi va haver una remodelació del Govern vista com una purga. Això la va motivar per fer el pas?

Hauria de respondre ella, però jo crec que la consellera Chacón va fer el pas quan va constatar que JxCat i el PDeCAT es dissociaven i que no anirien junts a una contesa electoral, la qual cosa és una pena perquè atomitza el vot.

El número 1 per Lleida, Marc Solsona, és un alcalde amb molta experiència en política. Sortirà?

Això esperem! És una persona coneguda i reconeguda, amb una llarga trajectòria política, amb molta experiència. A més a més, tots els que el coneixem som sabedors de la seua honestedat, de la seua capacitat per aconseguir arribar a acords i resoldre els problemes de la comunitat.

Després de veure marxar 44 peces cap a Sixena, en veurem anar-se’n 111 més a Barbastre?

El Museu forma part de la meua vida laboral i emocional, així que visc cada sentència com un càstig del nacionalisme aragonès, que és profundament anticatalà. Però, encara que s’emportin els tresors, mai tindran el relat patrimonial, que sempre serà del Museu de Lleida, perquè aquestes obres expliquen la història de l’antic bisbat de Lleida.