Lleida, 15-F

L’equip de govern municipal ha abocat la nostra ciutat a un canvi, de pressa i corrents, del projecte d’estació d’autobusos, que havia generat un consens transversal de diferents administracions com la Generalitat i l’Estat en l’última dècada. El tripartit d’ERC, Junts i el Comú, que es va voler carregar tot això en només 48 hores, actua amagant informació al voltant d’una proposta que no ha comptat amb cap procés de participació ciutadana i sobre la qual no s’han resolt molts dubtes, com ara l’impacte patrimonial per a l’edifici dels Docs, les repercussions en la mobilitat al carrer Príncep de Viana i la connexió entre els barris de Pardinyes i el Centre Històric.

Per aquest motiu, des del grup municipal socialista, que vam plantejar ubicar l’estació sota el Pont de Príncep de Viana, emmarcada dins de la proposta de govern del Pla de l’Estació, amb nous equipaments, zones verdes, habitatges i espais comercials al voltant de 135.000 metres quadrats, hem decidit impulsar una enquesta telemàtica perquè les veïnes i els veïns de la nostra ciutat diguin la seva i s’expressin. Aquesta setmana hem tingut l’oportunitat de poder explicar a la ciutadania, a través d’una exposició pública telemàtica, la nostra proposta de govern i copsar quines eren les seves impressions, aportacions i els seus neguits. Projectes com el de la nova estació d’autobusos requereixen d’un debat i un consens amplis i, per això, no entenem per quin motiu l’equip de govern municipal, que fins ara més aviat escassejava en quant a propostes, vol anar amb tanta pressa. A més, ens sorprèn que, fins ara, els grups municipals d’ERC i el Comú, que s’erigeixen com a garants de la preservació i la projecció dels espais culturals i de l’empoderament de la ciutadania, continuïn posant-se de perfil respecte al regidor d’Urbanisme i, per tant, avalin tirar pel dret.

Creiem que s’està produint un procés absolutament opac, en el qual no ens apareix tota la informació que estem demanant, sense saber qui ostentarà la titularitat dels futurs terrenys de la nova ubicació de l’estació de busos, i amb molts dubtes sobre el seu procés d’execució. La rapidesa amb la qual vol actuar l’equip de govern municipal, però, contrasta amb la complexitat dels canvis urbanístics que s’hauran de fer i que, de fet, requeriran d’un mínim de dos anys per ser aprovats, la qual cosa vol dir que els terminis amb què treballa l’equip de govern municipal són difícilment assolibles. Tampoc sabem si les plusvàlues permetran garantir el cobriment de les vies, que és un dels nous passos que necessita la nostra ciutat.

Per tot plegat, assistim a un serial de despropòsits d’un govern municipal que sembla que actua més pendent del cronòmetre i del calendari electorals que no pas per projectes de ciutat, que requereixen d’un diàleg serè i debatut no només amb els partits de l’oposició, sinó també amb les associacions de veïns de la ciutat i tota la ciutadania. Perquè el desenvolupament d’un projecte al voltant de l’estació de tren és un dels molts engranatges que necessita la nostra ciutat per créixer. Lleida requereix de propostes i també d’un compromís per part de la Generalitat per proporcionar el finançament necessari.

L’equip de govern municipal ha de deixar d’actuar com una entitat financera i reclamar les infraestructures i els projectes pendents. Al nou executiu català que sortirà de les eleccions al Parlament de Catalunya el 14 de febrer li demanem, per exemple, complir amb la construcció de l’Institut de Cappont, destinar el que pertoca al Parc Científic i Tecnològic, per al qual la Generalitat encara deu 11 milions d’euros, complir i saldar el deute pendent amb la Universitat de Lleida i exigir celeritat per tornar a repartir els 1,2 milions d’euros d’ajuts per a les empreses de la ciutat. A tot això, ens preguntem quins projectes municipals ha presentat el tripartit d’ERC, Junts i el Comú per optar als fons europeus Next Generation i esperem que aquest cop, a diferència del que va passar amb els diners del PUOSC, atorgat per la Generalitat, no torni a deixar escapar el tren. La ciutat de Lleida s’hi juga molt i davant de la situació en la qual vivim, no ens podem permetre el luxe de deixar passar més oportunitats.