Nous reptes per al 'knowmad'

Com els comentava en un article d’inicis del 2020, el knowmad o freelance va ser creat per John Moravec per referir-se als treballadors nòmades del coneixement i la innovació. Una modalitat laboral en augment.

Les seues principals característiques són:

Gestió de xarxes socials: una eina que utilitzen per a la difusió del coneixement i per estar informats sobre tot el que ocorre al món.

Gran capacitat d’adaptació: són persones molt versàtils, competents, flexibles, adaptables i mal·leables, cosa que els converteix en candidats ideals per a tota mena d’ecosistemes laborals.

Aprenentatge continu: no es conformen amb el que ja saben. Són conscients que, per romandre actualitzats, s’han de formar durant tota la vida. Aprenen en funció de les seues inquietuds.

Sense por al fracàs: assumeixen els seus errors i n’aprenen. Els agrada ser responsables de si mateixos i no deixen que el seu futur depengui d’altres.

Entenen el treball com un ofici: es dediquen a treballs que els agrada exercir i ho fan no com un mitjà per guanyar diners, sinó per assolir la seua pròpia satisfacció personal.

Generen idees i són imaginatius: són una font inesgotable de recursos i idees. A més, estan capacitats per reaccionar davant de qualsevol tipus de problemes o imprevistos i oferir solucions.

Sentiment de pertinença: no se senten identificats amb la idea de pertànyer únicament a una marca. Exerceixen el seu treball de forma autònoma i no toleren bé rebre ordres.

Dominen les noves tecnologies: formen part dels anomenats “early adopters”, és a dir, innovadors que estan a l’avantguarda en l’adquisició dels últims productes tecnològics i estan al corrent de les novetats dels que estan per venir.

Com a líder, empresari o emprenedor, per interactuar-hi, és necessari que et plantegis tres reptes:

1. Una correcta comunicació. La clau per tenir una bona relació amb el client i el teu equip és ser clar amb el que funciona i el que no, sense deixar de banda la serenitat i amabilitat en la manera d’expressar-ho.

2. Donar a conèixer el que fas. Potser estàs en un punt on els teus clients són principalment coneguts o recomanats: és un senyal que fas un bon treball, però no toques portes.

3. Presa de decisió sense estratègia. Les decisions que prenguis com a independent no han de respondre només a les necessitats immediates. Les decisions preses són sempre a dos vessants: el personal i el laboral.