LA CARA DE...
Heydi Hernández: «És un repte ser candidata»
Número 2 de la llista de Ciutadans
Ahir va coincidir amb Inés Arrimadas. La coneixia?
Personalment no. Li havien parlat de mi. La trobada va ser molt grata. Li vaig explicar les meues inquietuds com a metgessa i com a candidata. Començo de zero!
Quants metges a la llista, no? Jorge Soler, vostè...
És casualitat. Porto dos anys i mig afiliada i quan ens trobàvem teníem inquietuds similars. Junts podem treballar en equip sobre un dels principals problemes actuals com la sanitat.
Llegeixo que Soler ha presentat 130 propostes al Parlament per millorar la gestió de la pandèmia. L’ha ajudat?
Alguns problemes que li he comentat potser sí que li han servit d’idea. És que les condicions laborals de metges i personal sanitari deixa molt a desitjar, tant a nivell econòmic com motivacional. Hi ha gent que, per la desmotivació, acaba claudicant i se’n va a altres llocs. És que les retallades d’aquí no les havia vist enlloc!
És metgessa anestesiòloga a l’Arnau. Deu ser una feina dura.
Molt i de molta responsabilitat. Tens la vida del pacient a les mans i també has d’interactuar amb els familiars. La càrrega laboral i emocional és enorme, però no canviaria la meua feina per res.
Va costar convèncer-la per ser candidata?
No va ser difícil. Primer anava de número cinc però, després de parlar amb Carrizosa i Soler, em van dir que aniria de número 3. Per a mi és un gran repte, tant per ser metgessa com pel meu origen estranger, encara que fa vint anys que estic vivint a Espanya.
A Lleida no es pot avortar quirúrgicament. Què me’n diu?
... És un tema controvertit... Per les meues idees religioses, prefereixo no abundar més...
És de Barranquilla... No deu conèixer la Shakira?
Doncs directament no, però tenim amistats en comú i la mateixa edat. Ella va estudiar en un col·legi religiós i jo, que era més rebel, vaig anar a l’escola pública.
Per cert, per què es diu Heydi?
A la meua mare li agradava la sèrie. Abans li recriminava no haver-me posat un nom més normal. Aquí se’n fotien i m’enfadava però ara ja no.