Ara i sempre: escola oberta, escola segura

el mes de setembre passat, més d’una i més d’un no confiaven que l’activitat als centres educatius tingués gaire continuïtat en les següents setmanes o mesos. Aquests dies mateix m’ho comentava la directiva d’un institut de la plana.

Ha passat el primer trimestre i hem superat l’equador del curs escolar. I l’activitat docent continua.

Amb la màxima normalitat possible, que vol dir en realitat en unes condicions que comporten molt d’estrès per als equips docents i les direccions i tot el personal dels centres. Que fan que l’alumnat hagi d’afrontar el treball a l’aula –i fora– d’una forma en què mai ho havia fet i li suposa un esforç suplementari, que fan que les famílies hagin hagut de posar-hi molt de la seua part, com a comunitat educativa i com a societat.

Per això vull agrair l’esforç de l’alumnat, el professorat, les i famílies, amb l’acompanyament i els treballs imprescindibles de l’administració i el sistema sanitari per mantenir les escoles obertes. Escoles obertes i segures. Gràcies a tots plegats hem aconseguit que el curs 2020-2021 sigui un curs de profit, en condicions excepcionals i amb novetats, amb molèsties per l’activitat ordinària, però amb el Servei d’Educació de Catalunya donant resposta a la situació. Una resposta adequada, tal com es reconeix des dels diversos àmbits de la nostra societat.

Crec que no m’erro si dic que la resposta donada ressitua la funció docent. Els centres educatius han sigut i són un dels entorns més segurs, fins i tot (diria sobretot) ho han sigut en aquells municipis on la situació ha pogut ser més crítica. El sacrifici i l’esforç de tots i cadascun dels professionals dels centres ha donat la veritable dimensió de la importància social de l’Escola, amb majúscules.

La pandèmia va estroncar el curs 2019-2020, que no vam poder acabar com calia. Però hem salvat el curs 2020-2021. El que havíem programat s’està fent. Hem mantingut les escoles obertes per fer una atenció presencial a l’alumnat, imprescindible per a una atenció educativa de qualitat, una atenció també social, comunitària, afectiva i sanitària.

Per això, el sistema educatiu hem de vindicar davant de la societat la nostra condició de servei públic, de servei d’interès públic i, com tals, de servei essencial. Servei públic, responsabilitat de l’Administració educativa, que ha de vetllar perquè, com a servei públic, sigui prestat de manera regular i continuada i sota uns estàndards de qualitat.

Servei d’interès general, servei d’interès públic, perquè hem sabut entendre que som, no ja útils, sinó vitals per a una societat que veia perillar el futur i a la formació de tota una generació. Es comparteix i considera com a útil, valuós i fins i tot vital per a una societat.

Servei essencial, per com hem esdevingut un recurs de primera necessitat, tant per la part formativa i educadora com pel proveïment de l’alimentació i de recursos materials (orinadors, material escolar, etc.) de què no disposen algunes famílies.

Tot plegat no és possible sense una disposició especial dels equips directius, els equips docents i els d’administració i serveis dels centres. Tots, des del seu àmbit d’actuació, abocats a la funció docent. Aquesta disposició especial no és altra que la vocació. Pot semblar altisonant, però ho veig així: no es pot ser bona o bon professional de l’educació sense vocació, sense aquest plus que fa que el nostre alumnat rebi l’atenció que requereix amb la sensibilitat, la qualitat humana i la capacitació que, en general, hem demostrat i continuem demostrant en aquests temps difícils de pandèmia.

Però aquesta feina, per molt vocacional que sigui, s’ha de fer amb la màxima seguretat i en les millors condicions possibles. Per això, des del primer moment, hem subministrat els equips i els recursos de protecció i de confort que requerien els nostres professionals. I per això, aquesta setmana el conseller d’Educació i la consellera de Salut han confirmat que el curs acabarà amb el personal dels centres educatius vacunat.

En aquest punt, vull fer un reconeixement explícit i especial a totes i tots els treballadors del departament que no són als centres educatius, però la feina dels i les quals és imprescindible perquè les coses funcionin i funcionin tan bé com s’ha esdevingut: la gent dels serveis territorials i dels serveis centrals del departament d’Educació. L’esforç immens que representa intentar assegurar que es cobreixin les nombroses baixes laborals que hi ha hagut als centres, que els elements de protecció i neteja arribin i ho facin a l’hora, que les condicions materials de les aules siguin les més idònies, que l’organització dels centres ideada per les directives sigui l’adient i ajustada a les instruccions i orientacions de l’Administració Educativa, que l’atenció als usuaris i els treballadors i treballadores del nostre departament estigui oberta encara en els moments més crítics.

Que també els serveis administratius donin resposta a la pandèmia. No vull fer la impressió d’un triomfalisme que no tinc.

Però sí expressar –a perill que se’m titlli de cofoi– el convenciment que la societat catalana pot estar ben satisfeta i orgullosa del Servei d’Educació de Catalunya, que som les escoles i l’administració que els dona cobertura. No pas improvisant, sinó adaptant-se a cada moment a què ens ha abocat aquesta pandèmia canviant.

A cada moment: escola obert, escola segura.