La Clara vota

Les eleccions que se celebren avui al Parlament de Catalunya tenen un component personal molt especial. La meva filla Clara vota per primera vegada i està emocionada.

Considero que cadascú viu d’una manera molt personal la il·lusió i la novetat que suposa introduir la papereta a l’urna per primer cop, i que alhora representa la màxima expressió de la participació democràtica. Quan ens aturem a pensar en quin moment ens vam estrenar en uns comicis, de ben segur que totes i tots en guardem un record singular i fins i tot alguna anècdota.

Potser la rialla a l’hora de rebre un sobre amb les llistes dels partits, el moment d’escollir el sentit del vot, els dubtes entre seleccionar una papereta o una altra, fer el camí cap al col·legi, posar-se a la petita cua de rigor darrere d’altres electors o saludar de manera més o menys tensa els membres de la mesa, abans que destapin l’urna de metacrilat i et convidin a dipositar-hi el sobre.

La Clara votarà enguany per primer cop i ho farà en una situació atípica, però amb les mesures sanitàries necessàries i segures per fer-ho, conscient que es juga el seu futur. S’expressarà obertament per decidir el seu avenir, i amb les preguntes i les qüestions lògiques i lícites que es puguin despertar a dins seu.

Aquest vespre, havent votat per primera vegada, potser també seguirà els programes informatius sobre els comicis expectant, d’una manera especial. La Clara vota alhora pensant que els representants escollits tenen la responsabilitat de governar el país i que estan assentant les bases perquè ella, un cop acabi els seus estudis, tingui les mateixes oportunitats que vam tenir nosaltres i les seves germanes.

.Durant aquests dies penso en autores i autors que han contribuït al pensament de la democràcia i del valor de les eleccions. El politòleg Robert Dahl, per exemple, explica en les seves obres la importància dels comicis en el sentit que garanteixen a la ciutadania exercir els drets fonamentals, fet que proporciona alhora una major llibertat a l’individu i la igualtat.

La democràcia permet que nosaltres puguem escollir en plenitud, amb tots els nostres drets garantits, per expressar els nostres acords o desacords, però també mitjançant respecte a les lleis. Els comicis d’avui representen també una oportunitat perquè la ciutadania esculli i s’identifiqui amb un projecte polític.

Però els polítics també hem de contribuir a l’exercici de la corresponsabilitat política, no hem de tenir por a ser fiscalitzats i hem de posar sobre la taula els mitjans necessaris de debat i de participació, a banda de la celebració de les eleccions, que no tenen cap altra finalitat que reforçar la governabilitat. .

Les decisions preses per la ciutadania contribueixen a aprofundir en les nostres normes, a la nostra convivència i a decidir amb el màxim consens sobre els grans projectes a nivell de ciutat, autonòmic, estatal o supraestatal.

Les eleccions i l’exercici dels nostres drets també suposen un creixement personal i ens doten d’una major llibertat gràcies a la confrontació d’idees, el pensament i la creació de propostes, la posada en comú d’aportacions, els debats i la recerca. I el que ho fa gran i singular és que totes i tots tenim l’oportunitat i la sort de fer les nostres aportacions a través dels diferents mecanismes que ho fan possible.

El procés democràtic és també escoltar i respectar els altres, tenint la certesa que les lleis, decidides per totes i totes, estableixen les regles del joc perquè són iguals per a tots. Avui, 14 de febrer, és un dia clau, en què la democràcia ens permet que avui puguem decidir el nostre futur.

Benvinguda a la democràcia, Clara!.