Lleida gira cap a l'esquerra

El resultat del 14-F a Lleida consolida una tendència de vot que va començar a prendre forma a les municipals i les generals del 2019. Catorze dels quinze escons lleidatans al Parlament són per a partits que es presenten a si mateixos com a formacions d’esquerra.

La nova Junts, amb 5 diputats, es defineix com a centreesquerra i es desmarca en aquest aspecte del PDeCAT, ara extraparlamentari. ERC ha revalidat els seus cinc escons, el PSC ha passat d’un a tres i la CUP aconsegueix el primer des del 2015.

Entre la dreta, Vox n’ha obtingut un, però Cs n’ha perdut els tres i el PP no recupera el que va perdre el 2017. Aquest gir es produeix mentre l’independentisme continua sumant onze escons, els mateixos que fa quatre anys.

La divisió entre Junts i PDeCAT i el fet que aquest últim quedi fora del Parlament pot alterar l’escenari polític lleidatà més enllà de la Cambra catalana. Al Congrés, la diputada Concep Cañadell milita en el partit successor de Convergència, mentre que la senadora Maite Rivero ho fa en el de Carles Puigdemont.

A la Diputació presidida per ERC, el PDeCAT té un pes més gran que Junts en el grup que ambdós comparteixen com a socis de govern, sota les sigles de l’antiga JxCat. Sis dels seus 9 membres són del PDeCAT, entre ells els vicepresidents Jordi Latorre i Antoni Navinés, així com la portaveu, Rosa Pujol.

En els consells, el PDeCAT presideix el del Segrià, el Pla i la Ribagorça, mentre que els presidents de l’Alt Urgell, les Garrigues i el Pallars Sobirà són de Junts.

Als ajuntaments, on la coalició JxCat té 109 alcaldies, almenys 49 alcaldes s’han donat a conèixer com membres o afins al PDeCAT. Això converteix a posteriori ERC en primera força local amb 89.

En la nova Junts n’hi ha almenys 21 que han fet públic el seu compromís amb el partit. Molts edils de JxCat no s’han pronunciat. Uns, per evitar tensions als seus grups municipals. D’altres no tenen pressa i esperen al nou Govern i a la possibilitat de reunificació.

En qualsevol cas, l’alcalde, Àngel Villarte, va explicar que la participació dels veïns sol ser elevada tant en les diferents eleccions com en qualsevol altre aspecte de la vida pública del poble. Construït després que les aigües de Rialb neguessin l’antiga Tiurana, té menys d’un centenar d’habitants.

Tiurana, únic municipi on la participació va pujar Tiurana va ser l’únic municipi de Catalunya on el percentatge de participació va créixer el 14-F mentre s’enfonsava a la resta de Catalunya. Segons els resultats publicats per la Generalitat, van votar un 79,1% dels veïns, davant del 76% en els comicis del 2017. Tanmateix, diumenge passat van votar en aquesta localitat de la Noguera 53 persones, una menys que fa quatre anys. Això s’explicaria per un lleuger descens al cens electoral.

La CUP estrena cartells i victòria La CUP va guanyar un diputat per Lleida, encara que només va ser la força més votada en un municipi lleidatà, Farrera, on aquesta formació no es va presentar a les municipals. Tanmateix, té simpatitzants que li van donar el vot. Van ser les primeres eleccions al Parlament amb cartells electorals en aquest municipi del Pallars Sobirà. Als de la CUP els van seguir altres de Junts i ERC.

Únic triomf del PP a Catalunya Gimenells és l’únic municipi de Catalunya on el PP va ser la força més votada. També ho va ser a les generals i a les municipals. En aquesta localitat el vot independentista és sempre inferior al de la resta de Lleida. El cap de llista popular, Dante Pérez, serà alcalde al juny en virtut de la censura amb el PSC que va desbancar Som Poble. El PP té ara vuit edils a tota la província.