Condemnen una asseguradora a pagar pel tancament d’un restaurant per la pandèmia

A data 3 de febrer del 2021 es va dictar una sentència per part de l’Audiència Provincial de Girona en virtut de la qual s’imposava a una companyia d’assegurances el pagament de 6.000 euros al seu assegurat per haver hagut aquest de paralitzar el seu negoci de pizzeria per la pandèmia i, per tant, per haver-se-li generat pèrdues econòmiques.

L’assegurat havia subscrit una pòlissa de SegurCaixa Negoci incloent entre les seues clàusules la compensació de 200 euros diaris durant un termini màxim de 30 dies per la paralització de la seua activitat i la conseqüent pèrdua de beneficis.

La sentència entén que d’entre les exclusions contingudes en les condicions generals del contracte s’estableix la falta de cobertura de les “pèrdues produïdes, causades, derivades o resultants de limitacions o restriccions imposades per qualsevol organisme o autoritat pública, o per qualsevol altre cas de força major, fins i tot requisa o destrucció, per a la reparació dels danys o per al normal desenvolupament de l’activitat de negoci”.

Considera la sentència que aquesta clàusula és limitadora de la responsabilitat i, per tant, ha de complir els requisits establerts a l’article 3 de la Llei de Contractes d’Assegurança, això és, a) ser destacades d’una manera especial i b) ser expressament acceptades per escrit, formalitats que és necessari acreditar i que resulten essencials per poder comprovar que l’assegurat va tenir un exacte coneixement del risc cobert i va consentir expressament en l’esmentada limitació dels seus drets.

Al no complir els esmentats requisits s’entén que s’ha de tenir per no posada la clàusula, i atendre, segons la mateixa jurisprudència del Tribunal Suprem, les expectatives raonables de l’assegurat (“contingut natural del contracte”) entenent-se coberta per la pòlissa l’esmentada situació.

Arran de l’esmentada sentència s’espera una allau de demandes reclamant a les seues respectives companyies d’assegurances en els sectors més afectats per la paralització de l’activitat com a conseqüència del coronavirus.

El magistrat que va dictar la sentència gironina va inspirar la decisió en sentències del Regne Unit i França, països en els quals ja s’ha creat jurisprudència respecte a aquest tipus d’assumptes. Al Regne Unit, el Tribunal Suprem estableix que les pòlisses d’interrupció de negoci han de cobrir els danys per la interrupció de l’activitat empresarial, i ha d’oferir-se una indemnització davant els brots de la malaltia als voltants del negoci o davant la impossibilitat d’accés a l’establiment quan respongui a una ordre pública.

Pel que concerneix el país francès, les sentències relatives a la pèrdua de l’activitat al sector hoteler quan les pòlisses no excloïen implícitament el risc de pandèmia compten amb pronunciaments divergents.. Vist el panorama actual i en el cas que vostè es vegi afectat per una situació similar, us aconsellem que consulteu un advocat que pugui informar-vos i assessorar-vos adequadament.