Lleida no és Barcelona

Sembla una obvietat, oi? Doncs no deu ser tan clar per al nostre tripartit a la Paeria. Perquè en el ple d’aquest divendres volen aprovar un reglament per formar un Consell de Ciutat.

I què diantre és això del Consell de Ciutat? Doncs, segons les seues pròpies paraules, el màxim òrgan responsable de la participació ciutadana i que serveix per a... bé, ja ho decidirà el nostre alcalde.

El cas és que és una figura prevista per a municipis de gran població, com Madrid o Barcelona. I el nostre tripartit de les ocurrències, a falta de tenir un projecte sobre participació ciutadana, ha tornat a mirar a la ciutat comtal per inspirar-se.

I ho ha fet malament, per descomptat. El dolent és que no és un cas aïllat.

Si ens fixem en els seus plans urbanístics, volen transformar no-sé-quantes hectàrees de sòl rústic en sòl industrial (han començat per 35, però preveuen arribar a més de 800). Això és més sòl industrial que tota la Zona Franca de Barcelona. I mentrestant continuen torpedinant la instal·lació del parc de mitjanes superfícies de Torre Salses, que a més d’atreure nova activitat comercial a Lleida, permetria connectar adequadament els barris de la Bordeta i Magraners. Deu ser que les empreses que volen instal·lar-se en aquest parc no són prou bones per al tripartit de la supèrbia.

I és que cal ser molt superb per imposar talls de circulació de carrers com Rovira Roure o Doctora Castells sense cap estudi de mobilitat que ho justifiqués, com van fer l’estiu passat. Una altra ocurrència mal copiada de Barcelona. Feta perquè sí, perquè no hi ha idees. Perquè fins i tot el seu pla estratègic de govern (el Pla d’Acció Municipal) està copiat de Barcelona. Mal copiat.

Reitero: Lleida no és Barcelona. Lleida no té milions d’habitants i una àrea metropolitana. Lleida no té districtes, ni el Port de Barcelona, ni acull milions de turistes cada any. Per tant, Lleida no ha d’organitzar-se de la mateixa manera que Barcelona, ni cal que tingui la seua mateixa àrea industrial. No hem de copiar ni els seus reglaments, ni els seus temps, ni els seus objectius. Si ho fem, com ho està fent aquest tripartit de les males idees, fracassarem en el nostre intent de construir la Lleida del futur.

I de moment estem fracassant. Amb un tripartit enrocat i sense idees, el nostre comerç local s’esllangueix i es mor per falta d’ajuts. Amb aquest tripartit, que entén per participació ciutadana imposar un alberg de temporers on havia d’anar una residència de gent gran, els nostres veïns s’enfronten entre si. Amb un tripartit que està més preocupat per no desmembrar-se i tapar les seues pròpies vergonyes que a satisfer les necessitats dels veïns o defensar els seus propis treballadors, és complicat afrontar reptes com el de la pandèmia, la crisi econòmica o la transformació social.

Desgraciadament, es tracta de trens que, si no s’agafen en el seu moment, poden passar de llarg. Com l’AVLO per Lleida. Per això és tan important per a tothom que aquest tripartit enquistat canviï d’actitud. I comenci per entendre que Lleida no és Barcelona. Que, encara que sembli una obvietat, sembla que alguns no ho tenen gaire clar. I si no, atents al ple d’aquest divendres.