Cinquanta anys fent front a les gelades

La primavera entra amb fred i aire del nord d’Europa, que ha envaït les zones fruiteres espanyoles, en particular les properes a Lleida i Osca, seguint les lleres del Segre, Nogueres, Cinca i Ebre.

La floració, fruits acabats de formar, vegetació tendra són molt sensibles a temperatures negatives. Els seus teixits estan compostos fonamentalment per aigua que pot congelar-se amb temperatures negatives, que a l’augmentar de volum trenquen les estructures cel·lulars, fet que comporta la mort de les parts més sensibles com són els ovaris de les flors o els fruits en vies de creixement, fins i tot brotacions tendres com poden ser les del noguer, caqui i vinya, que poden quedar greument afectades.

La gelada d’irradiació, que és la que majoritàriament ens afecta, es produeix en dies assolellats de temperatures diürnes de 18 a 20 ºC a nivell del sòl però que en altura són negatives. Durant la nit, l’aire fred, més present que el temperat, el substitueix i inverteix les temperatures, que en negatiu afecten els conreus que estan a les parts més fondes. Les afeccions estan relacionades amb el grau negatiu, la sensibilitat del conreu, l’estat fenològic en què es troba i la persistència o duració de la gelada.

La prevenció i lluita en defensa d’aquesta accidentalitat han estat una constant en l’agricultura. Lleida en té un llarg historial. Generar fum cremant sofre, els generadors de calor amb estufes, serradures impregnades amb oli i fuel, ventiladors o reg per aspersió són activats recurrents quan les temperatures baixen dels zero graus.

Tots aquests mitjans tenen com a objectiu elevar la temperatura ambient a nivell de l’estructura de la plantació, evitar l’estancament de l’aire fred o protegir de l’efecte iglú les parts sensibles amb la cobertura de gel, que cal desfer lentament perquè la regeneració dels teixits vegetals no es produeixi de forma massa ràpida i es trenquin les cèl·lules.

Totes aquestes proteccions comporten despeses estructurals importants: reg per aspersió, ventiladors fixos i actualment mòbils i, sens dubte, amb gran consum de carburants, i mantenint l’estat d’alerta els dies de perill per gelades. L’any 1965, quan feia el seguiment del comportament de les nectarines a la zona de Prada de Conflent (França), el pagès senyor Salvatella, exiliat del 39, em feia aquesta reflexió: “Els preus de préssec estan relacionats amb el consum de gasoil que cremem per prevenir les gelades.”

L’any 1971, després de quatre anys d’assajos i treball de camp, vaig presentar resultats a la Cooperativa Pràctica de Gibberel·lines A3 (Berelex) per induir el quallat a la blanquilla i per poder pal·liar els efectes de la gelada. Les gibberel·lines actuen sobre la multiplicació cel·lular i sobre el seu creixement.

De forma natural, la fecundació, formació de llavors i la secreció de gibberel·lines dins del fruit tenen aquest objectiu: el fruit creix i arriba a la recol·lecció. Si no es produeix fecundació o es gelen les llavors, la falta d’hormones fa que els fruits no arribin a fi de bé.

L’aplicació escalonada de gibberel·lines i auxines de forma raonada artificialment, substituint la natural, serveix en varietats amb capacitat per donar fruits partenocàrpics (sense llavor). Resultats similars es van assolir el 1989 en pomera aplicant gibberel·lines A4+A7 amb citoquinines, com un producte per evitar el russeting.

Allargar el fruit i augmentar la producció potencien la viabilitat de fruits sense llavor. Assajos, feina de camp i intuïció van donar resultats dels quals s’ha beneficiat la producció.

Acompanyar aquests fitoreguladors amb aminoàcids o adobs foliars és important donat que forcen la multiplicació cel·lular i el seu engreixament en uns moments en què tot el que es cultiva es nodreix del reservori de l’arbre. Els resultats positius s’han obtingut en fruits de llavor; en fruits de pinyol el resultat és totalment nul o negatiu.

En diferents ocasions s’han promocionat productes i remeis miraculosos per fer front a l’efecte destructiu de les gelades, fins i tot productes que s’han comercialitzat amb efectes anticoagulants i actuació sistèmica.

Quan es gela un estigma, uns ovaris amb fruit acabats de formar, es gela perquè la seva constitució és d’aigua amb parts de milions de nutrients, auxines, gibberel·lines que incentiven el creixement cel·lular i el conjunt de teixits. L’aportació externa de nutrients pot penetrar per osmosi al vegetal, però no prou quantitat com per variar el punt de congelació per poder fer front a temperatures que en trams pot estar per sota dels zero graus. L’aplicació d’aquests productes pot ajudar o estimular el creixement vegetatiu però no revifarà un estigma o un ovari o llavors malmeses o destruïdes per la gelada.

Momentàniament no tenim productes miraculosos, els anticoagulants barrejats amb líquids susceptibles de ser afectats per baixes temperatures actuen per quallar, modifiquen el punt de congelació, no tenen capacitat sistèmica en els teixits vegetals i poden provocar fitotoxicitats. No han passat controls i no han estat verificats per organismes seriosos.