Així no, senyor Janés; així no salva Casa Vallmanya

Amb sorpresa llegim com a través d’un article d’opinió l’alcalde d’Alcarràs, el senyor Jordi Janés, manifesta públicament la seva nul·la intenció d’actuar per evitar el deteriorament de Cal Macià, la masia familiar del president Francesc Macià a Vallmanya. I en un acte de covardia sense precedents vol culpar de la seva irresponsable actitud cap el patrimoni arquitectònic de la vila els col·lectius i administracions que s’han ofert a actuar d’urgència per evitar el col·lapse d’un edifici que hauria de ser un equipament de país que Alcarràs ha de poder lluir amb orgull.

Part de la història de la nostra nació s’explica en aquesta masia, que va ser propietat de la família Lamarca, un altre cognom de la nostra història que l’alcalde segurament voldria esborrar del nomenclàtor que els alcarrasins i alcarrasines podem presentar amb el cap ben alt. Però no, el senyor Janés prefereix segurament deixar passar les màquines que, si no fa res aquest ajuntament, només recolliran la runa d’un edifici col·lapsat per la seva inacció.

Així no, senyor Janés! Els alcalrrasins i alcarrasines no ens mereixem el seu barroer intent de reescriure la història més recent per justificar una decisió partidista que esborronarà una de les pàgines més lluents de la història de Catalunya. Coneixedors que l’edifici s’anava deteriorant amb el pas del temps, l’anterior govern municipal va acordar la compra de Casa Vallmanya per passar a ser de propietat municipal i així poder planificar la seva futura recuperació.

Es va tancar un preu de 120.000 euros a pagar en quatre quotes de 30.000 euros anuals. Però la primera decisió que vau prendre l’actual equip de govern va ser desbaratar l’acord, permetre que la masia es vagi fent malbé cada dia una mica més, i apujar-vos els sous 50.000 euros més l’any.

Aquí resulta que són els diners que ara vostè diu no trobar per salvar Cal Macià! De fet, són a les butxaques dels que formeu el govern municipal. En la seva maldestra intenció de culpar els altres del que està passant, menysté les entitats que demanen un acord institucional que només vostè rebutja després dels oferiments que li han fet la conselleria de Cultura de la Generalitat i la Diputació de Lleida.

I ja que vol convertir aquest assumpte en una lluita de partits, potser faria bé d’explicar-li al president Quim Torra, amb qui comparteix sigles i que fa uns dies va visitar la masia, per què vostè deixarà que caigui Casa Vallmanya malgrat disposar de la bona voluntat de les altres administracions per impedir-ho.

Fa vostè, senyor Janés, una ditiràmbica argumentació sobre el compromís de la Diputació de Lleida per salvar Casa Vallmanya barrejant naps i cols i ocultant a la ciutadania l’autèntica veritat de quina ha estat i és la relació que l’ajuntament d’Alcarràs manté amb la Diputació. Potser és hora de posar negre sobre blanc quin és el nivell de falsedats que vostè esgrimeix i quina és la seva sectària forma de fer política... Si és que això que vostè fa se li pot anomenar política.

En la seva mirada partidista i caciquil de l’ús que fan dels diners públics arriba a afirmar que la Diputació de Lleida li ha denegat en aquests dos anys “ajuts de menor quantia per al Pou de Gel”, ocultant a la ciutadania que l’any 2020 s’han multiplicat per dos els diners que la Diputació ha fet arribar a l’ajuntament d’Alcarràs. Quan ERC governava Alcarràs i la Diputació la regia CiU, el seu partit abans de canviar de nom, al poble rebíem uns 300.000 euros anuals per a projectes a la vila.

I això després de demanar hora, que se’ns atengués com si se’ns fes un favor i fent-nos sentir que aquests diners només arribarien si els projectes encaixaven amb les seves intencions partidistes..

Doncs bé, amb l’actual Diputació de Lleida, presidida pel republicà Joan Talarn, l’any 2020 Alcarràs ha rebut el suport econòmic de 600.000 euros a través de diferents plans econòmics objectius i transparents que, sobretot, respecten el principi de l’autonomia municipal: que aquests diners siguin destinats a les necessitats que cada municipi consideri que li són prioritàries. ERC, al capdavant de la Diputació, no mira el color dels equips de govern municipal, perquè la governança republicana està basada en el repartiment equitatiu dels fons públics, que no són ni d’ERC ni de CiU-Junts ni del senyor Talarn ni de vostè.

Bé..., part sí que se’ls reparteixen en aquests 50.000 euros de més que ens costa el seu govern als alcarrasins i alcarrasines.

I malgrat l’aportació econòmica multiplicada per dos de la Diputació a Alcarràs, el senyor Talarn es va comprometre a actuar d’urgència a la Casa Macià per salvar-la del col·lapse imminent. Entitats i Generalitat també estan d’acord a actuar, però l’ajuntament es nega que aquest patrimoni d’interès nacional passi a ser de titularitat municipal, impedint així l’actuació de les altres administracions.

Senyor Janés, la història el jutjarà i també els nostres veïns i veïnes. Li ben asseguro que l’Avi Macià, que ara fa 90 anys va ajudar a crear ERC, se sentiria ben orgullós del seu llegat en veure com la governança republicana s’estén per les administracions de Lleida, malgrat personatges com vostè.

Però com a ERC el que ens interessa és cercar solucions en benefici del poble i enterrar batalletes partidistes, des d’aquí animem les entitats cíviques que lluiten per salvar Casa Vallmanya a convocar l’ajuntament, la Diputació i la Generalitat a una taula en la qual acordin un pla d’acció per evitar la ruïna del nostre patrimoni.