Un any de pandèmia, tambéa la Seu i a l'Alt Urgell

El 13 de març del 2020 es va diagnosticar el primer cas de Covid-19 a la Seu d’Urgell: un pacient que va ser traslladat a l’hospital Arnau de Vilanova. Aquell mateix dia es tancaven les escoles per mirar de limitar els contagis d’un nou virus del qual se sabia ben poc; una aturada, l’escolar, que es va dir que duraria uns 15 dies. Ha passat tot un any, un any que ho ha capgirat tot, que ens ha provocat molt dolor, molta solitud i que ens deixat ferides a l’ànima que mai oblidarem.

A la Seu i a l’Alt Urgell va passar la primera onada sense una “excessiva” afectació. La suma de la baixa demografia, de ser al Pirineu –lluny de grans concentracions de població–, de les mesures preses a nivell sanitari i comunitari (on tota la comarca es va bolcar a ajudar de mil maneres possibles) i el confinament domiciliari van permetre no saturar el nostre centre hospitalari, gràcies també a l’esforç majúscul dels professionals sanitaris que s’hi van deixar la pell.

En aquesta primera onada a l’Alt Urgell es van diagnosticar 101 pacients positius (es calcula que es diagnosticava aproximadament un 10% del total de casos), dels quals 30 van ingressar a la Fundació Sant Hospital (el màxim de pacients ingressats al mateix temps va ser de 8), amb 7 trasllats (5 a Lleida i 2 a Andorra) i vam lamentar, malauradament, 3 defuncions. Durant la primera onada es va arribar a un índex de risc màxim de 542, a finals del mes de març (ara que tothom està familiaritzat amb els índexs epidemiològics, podem parlar en aquests termes).

Després d’una fase de represa lenta –i territorialitzada– vam passar un estiu amb certa tranquil·litat, però un rebrot a final d’agost ens va obligar a suspendre els pocs actes de festa major que s’havien preparat amb distància, mans i mascareta i ens van anunciar que això no s’acabaria tan ràpid com alguns s’imaginaven. .

Durant la tardor i l’hivern hem patit, com a la resta del país, la segona i tercera onades de la pandèmia, que han provocat que 95 persones més hagin estat ingressades (amb un màxim de 16 alhora) i 2 més traslladades. L’índex de risc màxim va arribar a 1.439 a finals d’octubre.

En total, a dia d’avui hem de lamentar 26 defuncions (11 d’usuaris de residències) d’un total de 1.286 positius confirmats. El meu sentit condol a totes les seves famílies i amics de les persones que ens han deixat.

I justament aquests dies tenim una nova situació complicada, sobretot a nivell comunitari i en gent jove i infants, probablement relacionada amb la variant britànica del virus. Estem aplicant ara unes restriccions en activitats extraescolars que esperem que ens permetin controlar la situació.

.

La bona notícia és que als 10 mesos de l’esclat de la pandèmia es va iniciar la vacunació de la població, començant pels usuaris de residències i els professionals sanitaris, els dos col·lectius més vulnerables. Poder aconseguir vacunes segures i efectives com les que tenim, a menys d’un any de l’inici de la pandèmia, és una fita històrica de la ciència de la qual no som massa conscients, però que ens demostra que tota inversió en ciència sempre serà insuficient.

Aquestes vacunes són la clau per sortir d’aquesta situació. A hores d’ara, però, només hi ha 1.627 veïns/es amb una dosi de vacuna administrada (un 8% del total) i 608 amb la vacunació completada amb 2 dosis (un 3%). Aquesta lentitud en l’arribada de vacunes és el principal escull per avançar en una represa de l’activitat, fet fonamental per revertir la crisi econòmica, social i psicològica que els confinaments i les mesures restrictives han provocat. Espanya i Europa no han estat a l’altura per garantir un ritme correcte de vacunació.

Des de l’ajuntament hem fet tot allò que hem pogut per ser al costat de la gent, malgrat totes les dificultats. A través d’un paquet d’ajudes hem provat de fer més passadora, en la mesura de les nostres possibilitats, aquesta situació tan complexa. Hem mirat, també, de comunicar amb total transparència la situació en cada moment.

A un any just de l’inici d’aquest malson us volia compartir les grans xifres sanitàries de casa nostra, alhora que volia retre un homenatge a tothom que ha contribuït, cadascú des d’on li ha tocat, a treballar per superar aquesta situació: heu estat molts i gràcies a tots hem arribat on som ara.

Esperem que, gràcies a les vacunes i a tot allò que hem après durant aquest llarg any, vegem cada cop més a prop la llum al final del túnel. La cicatriu que ens quedarà és molt profunda, però estic segur que, entre tots, ens en sortirem.