Un Sant Jordi per a l’esperança

La nostra ciutat va tornar a viure ahir la Diada de Sant Jordi. No va ser la jornada que tots hauríem desitjat però les obligades restriccions no van impedir que les lleidatanes i els lleidatans sortíssim al carrer a celebrar un dia que ens defineix com a poble.

Com cada any per aquesta data no podem fer sinó agrair el civisme, l’esperit de convivència i la responsable afluència dels lleidatans per la celebració del dia de la rosa i el llibre. L’ajuntament de Lleida ha organitzat aquest any la Diada de Sant Jordi seguint les instruccions del Procicat com la majoria de les principals ciutats del país.

Aquestes mesures recomanaven dur a terme un Sant Jordi presencial limitat només al sector professional del llibre i la flor, en un espai acordonat i amb aforament controlat. Així es va fer a l’avinguda Francesc Macià durant tota la jornada.

A més, amb l’objectiu que l’atmosfera literària i d’il·lusió per celebrar Sant Jordi no es limités només al dia 23 d’abril, la Paeria va organitzar al llarg d’aquesta setmana passada tot un seguit d’actes previs relacionats amb la Diada. Des d’aquí un sincer agraïment a tots els treballadors dels diferents departaments de la Paeria que han fet possible l’èxit d’una jornada organitzada amb una gran professionalitat.

Voldria fer un esment per a aquells que malauradament no han viscut el dia amb la normalitat de cada any. L’ànima de Catalunya és la seva societat civil, una xarxa d’entitats i associacions d’àmbits tan diferents com la cultura, l’ensenyament o l’atenció social.

Entitats que any rere any contribuïen a fer de Sant Jordi la Diada de tots els catalans. Malauradament aquest any no ha estat possible la seva participació activa.

Estic convençut que la pandèmia serà un parèntesi que tancarem aquest any i que ben aviat el dia a dia del nostre país recuperarà la normalitat. Sens dubte l’any vinent tornarem a aquella Diada que omplia de gom a gom els carrers de Lleida i de la qual participava tota la ciutat en el seu conjunt.

És aquesta l’esperança que ens mou. La progressiva generalització de la vacuna ha fet que la situació millori gradualment, però també és del tot imprescindible mantenir la prudència.

Això no és només la lluita contra un virus, és una lluita contra els nostres costums i la inèrcia de viure d’una determinada manera.. El Sant Jordi del llibre i la rosa identifica en un sol concepte la cultura i l’estimació. L’estimació per la cultura i la cultura de l’estimació.

Tot reflectit en la llegenda del cavaller i la princesa. Hi ha encara molts dracs per derrotar.

La cultura en forma de vacunes i l’amor en forma de prudència i solidaritat cap a la resta de la societat ens permetran reeixir en aquesta croada. Tots podem ser herois i heroïnes i, al mateix temps, tots podem ser salvats del drac.

L’actual és temps d’herois i també de persones que necessiten ser ajudades i han de confiar en els altres. Herois des del món de la sanitat i la recerca mèdica però també herois que obren el seu negoci cada dia i lluiten contra les adversitats.

És paradoxal que la llegenda de Sant Jordi pren forma i es difon en el segle XIV durant la pesta negra que va assolar Catalunya en un context social, cultural i històric marcat per unes condicions molt extremes. En l’imaginari popular, el drac simbolitza el mal i la mort, la princesa és el país amenaçat, i Sant Jordi és el cavaller que salva Catalunya de sucumbir al foc destructiu i l’alè pestilent de la bèstia.

És una prova que la nostra ciutat i el nostre país estan avesats, al llarg de la seva història, a patir dificultats. Sempre ens n’hem sortit i aquest cop no serà diferent.

Fem que entre tots que el d’ahir sigui el Sant Jordi de l’esperança, el darrer Sant Jordi confinat..