Els treballadors fixos discontinus i els ERTO

Per centrar-nos en el tema, en primer lloc definirem el contracte fi discontinu com aquell que es concerta amb caràcter indefinit i per escrit, per realitzar treballs que tenen caràcter discontinu, regular, estable, cíclic, durant una temporada a l’any i que no es repeteix en dades certes dins del volum normal d’activitat de l’empresa. Segons la jurisprudència, existeix un sol contracte amb successives crides, i la seva execució s’interromp quan acaba cada període d’activitat i l’empleat, en conseqüència, ni treballa ni percep cap salari.

Uns exemples d’aquest tipus de contractes seria: monitors de menjador durant la temporada escolar; conductor de bus escolar; temporers de recollida de la fruita de temporada d’estiu, socorristes... Un sector en què és molt habitual l’esmentada modalitat contractual és el del turisme i l’hostaleria o sectors vinculats a aquest: cambrer contractat per un restaurant d’un club nàutic i que acudeix a la feina cada període estival.

Un altre cas seria els esports de temporada.

Dit això, és obligatori incloure els treballadors fixos discontinus als ERTO? Hi ha algunes sentències contradictòries.

Per una part, el Tribunal Superior d’Alacant el dia 12-3-2020, després d’una demanda d’Inspecció de Treball i dels sindicats contra una cadena hotelera que no va incloure els seus fixos discontinus a l’ERTO, va dictar una resolució judicial, conforme les empreses hoteleres no estaven obligades a incloure aquest tipus de treballadors en els ERTO, com a conseqüència de la pandèmia del coronavirus i l’estat d’alarma, concloent que la inclusió o no dels treballadors era “potestativa de l’empresa que tramita l’expedient”.

Però, per primera vegada des de l’inici de la pandèmia, el Jutjat de Girona núm. 2 ha donat la raó a una demanda interposada pel sindicat UGT contra un hotel de Lloret de Mar que no va incloure a l’ERTO els seus 100 treballadors temporals, establint que s’han d’incloure tots els treballadors fixos discontinus i no només els empleats que estiguin donats d’alta en aquell moment puntual.

Per tant, en la relació de treballadors subjectes a un Expedient de Regulació Temporal d’Ocupació, han d’estar inclosos els treballadors donats d’alta i els no donats d’alta en aquest període (els que encara no han estat cridats a treballar).

Per tant, la sentència reconeix el dret dels treballadors fixos discontinus, que treballen cada any en el mateix lloc però només per temporada, a estar inclosos en un Expedient de Regulació Temporal d’Ocupació i percebre la prestació d’atur corresponent. La sentència afegeix que el període d’interrupció de l’activitat del col·lectiu fix discontinu no comporta ni la suspensió ni l’extinció de la relació laboral entre els seus treballadors durant el període d’inactivitat, ja que són contractes de durada indefinida, i la seva relació subsisteix.

Treballadors que malgrat que no estant donats d’alta a la Seguretat Social haurien d’estar inclosos en l’expedient.

No podem oblidar que el col·lectiu de treballadors fixos discontinus representa el 2% dels afiliats al règim de la Seguretat Social, aproximadament 60.000 persones que treballen a Catalunya, molts dels quals no han pogut acollir-se a la prestació d’atur, pel simple motiu que ja havien consumit els dies cotitzats en l’anterior temporada d’hivern (per percebre l’atur cal cotitzar dues temporades i d’aquesta manera acumular un any de cotització).

Aquesta sentència no és ferma i pot ser recorreguda davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya però és un pas endavant que obre un nou camí a aquest tipus de treballadors, que han estat fins ara abandonats a la seva sort per part dels corresponents gremis professionals.