Un fracàs previsible

The Dancer, l’últim got talent de La 1, està passant poc menys que desapercebut. No ens estranya en absolut.

Té un interès zero i per això l’audiència és mínima les nits dels dilluns. O sigui, que acabarà la temporada (si és que l’acaba al prime time) i al bagul de l’oblit.

De got talents van sobrades les graelles televisives, especialment les de Mediaset i Atresmedia, que són les que tallen el bacallà. Així que muntar un programa a la recerca del millor ballarí/ballarina d’aquest país resulta una pèrdua de temps malgrat els esforços de la parella presentadora (Ion Aramendi i Sandra Cervera) i de l’abnegat jurat (Miguel Ángel Muñoz, Lola Índigo i Rafa Méndez).

Els concursos de ball (tret d’esporàdiques aparicions en programes tot buscant talent en qualsevol sector) són una fórmula esgotada des d’aquell famós, durant un temps, Mira quién baila o el més nostrat Bojos pel ball, que presentava a TV3 la nostra admirada Mari Pau Huguet. Les posturetes de bon rotllo, perquè a sobre no hi ha dolents, obliguen a agafar el comandament i canviar de canal.