Una festa major a mitges

Aquests dies celebrem les festes de Sant Anastasi. Són les festes grans de la ciutat, però a causa de la pandèmia no les podem gaudir com ens agradaria. A poc a poc anem veient la llum al final del túnel, però ens queda un últim esforç per tornar a gaudir de les festivitats amb normalitat. Les festes majors actuen com un eix per projectar alegria i la força creativa de Lleida. Són dies per ressaltar i gaudir, als carrers –on, de fet, bastim el nostre dia a dia–, de l’empenta cultural i de la il·lusió de la nostra ciutat, on tothom té cabuda.

Les festes majors, que també ens permeten impulsar el talent creatiu de Lleida com a capital, són un espai per acompanyar i impulsar les empreses culturals de la nostra ciutat que en moments com l’actual necessiten la complicitat de les administracions. Les festes són la representació de la pluralitat de la nostra ciutadania i un escenari d’acollida de veïns i veïnes d’altres localitats.

Tothom hi és convidat. Tenim moltes ganes de retrobar-nos amb lo Marraco, els gegants, el Seguici, la Festa de Moros i Cristians, l’Aplec del Caragol, les revetlles, les propostes per a les famílies, la poesia, la música o la dansa.

Alguns dels actes, com el Seguici, són els que, tradicionalment, entren primer en escena per notificar-nos l’inici de les festivitats. Aquest cop, però, no sabem per quin motiu es farà al final de la festa major.

No sabem si és conseqüència de voler fer coses innovadores, però en aquests casos no es tracta de canviar pel simple fet de canviar, sinó que cal acompanyar les decisions preservant l’essència i el respecte a les tradicions. Quan una ciutat vol destacar la seva identitat i, alhora, reforçar la seva personalitat, cal fer-ho des d’una visió àmplia, fomentant la participació de la ciutadania però sent respectuosos, al mateix temps, amb el nostre veïnatge.

Cal respectar el paper que han anat fent fins ara entitats cíviques de la ciutat, especialment les cases regionals, i també cal recuperar l’elecció del pubillatge i incorporar els hereus de la ciutat, com ja s’ha anat fent a barris i partides de la ciutat. Es tracta de reforçar els elements que marquen la nostra personalitat i seguir generant un escenari de convivència i de diàleg, que és el que, en definitiva, marca l’èxit de les festes.

La participació i la implicació de la ciutadania amb la ciutat determina els nostres avenços com a societat. Les institucions han de generar les condicions i el clima perquè la societat sigui la punta de llança de la nostra ciutat.

I aquí em refereixo també a l’Associació de Firaires de Lleida, que, un any més, veu que no es faciliten les condicions per exercir la seva activitat. En aquest sentit, Lleida ha gaudit sempre de les festes amb exemplaritat, civisme i amb la capacitat d’aglutinar totes les sensibilitats i opinions més enllà de la nostra ciutat.

Hem d’estar orgulloses i orgullosos de l’extraordinària vivència ciutadana que representa la festa major de Lleida. .

Enguany, encara viurem unes festes marcades per les limitacions, però espero retrobar-vos amb plenitud ben aviat. Per acabar, us demano que gaudiu de les festes i que alhora sigueu prudents i seguiu les recomanacions i mesures sanitàries pertinents. Bona festa major.

Quan estava acabant de preparar l’article, he rebut la notícia pel traspàs d’Antoni Gausí. El meu sincer condol per un home que, vingut de fora, va acabar establint un vincle estret i profund i va contribuir de forma decisiva a la projecció de ciutat.