M'he equivocat, no tornarà a passar

“M’he equivocat, no tornarà a passar.” Són paraules que, fins ara, s’atribuïen al rei emèrit, el Sr. Joan Carles de Borbó. Tanmateix, des de fa unes setmanes també es poden atribuir al nostre alcalde, Miquel Pueyo, I de Lleida. Bromes i disculpes a part, i amb major o menor èxit depenent a qui es pregunti, la nostra corona està assumint el repte de modernitzar-se i representar de forma irreprotxable tots els espanyols mentre paga i corregeix les irregularitats del seu antecessor. Però a la nostra ciutat els hàbits i els excessos regis del tripartit sembla que són lluny de corregir-se.

Em permetran que torni al famós sopar de l’alcalde. A hores d’ara, tots tenim clar que el Sr. Pueyo va cometre un error greu al saltar-se les limitacions horàries per anar a sopar a un restaurant. Igualment, és evident que ha de mantenir una actitud irreprotxable en les seues actuacions, tant públiques com privades, ja que és el representant de tots els veïns de la ciutat.

Pot ser, fins i tot, que hagi assumit ser responsable directe de la multa al restaurant: qui no seguiria treballant fins i tot fora d’horari si el cap de la Guàrdia Urbana i de tota la ciutat està esperant el seu plat tranquil·lament? Si ell no fa posat d’anar-se’n, per què no seguir amb normalitat?

Amb tot, el més greu ja no és això. El més greu és que, dos setmanes després, continuem sense saber qui acompanyava l’alcalde en aquest sopar. Sabem que eren part del seu equip de govern. La confessió a la ràdio de la regidora Mariama Sall, responsable de Persones, Comunitat i Agenda 2030, així ens ho confirma. Les evasives de la regidora Sandra Castro ahir mateix també.

A què ve tant de secretisme? Per què amaguen els noms dels qui van actuar malament aquella nit ostentant el càrrec de regidor o personal de confiança? Ens podem conformar amb les disculpes del Sr. Pueyo quan n’hi ha altres que, en la seua mateixa situació, no han demanat perdó?

No només això: si per una relliscada (molt greu segons el meu punt de vista: per coses com aquesta altres persones han dimitit del seu càrrec) es mantenten tant en silenci i actuen amb tanta opacitat, com deuen actuar davant d’altres irregularitats més greus? Quantes coses estan callant mentre l’oposició busquem entre una muntanya de factures, expedients i partides pressupostàries per la falta d’explicacions? Quanta honestedat existeix en aquest tripartit si davant d’un fet tan evident com aquest no es donen explicacions amb franquesa?

La solució que reclamem és més transparència. No propagandística. No publicitària. Real. Sense discursos grandiloqüents o codis ètics morts abans de nàixer per les actituds de certs membres d’aquest govern.

Simplement es necessita complir les lleis de transparència que ja tenim. I en això estem. En això i a cremar-nos les pestanyes l’acció de govern d’aquest tripartit de les ombres.

Perquè hi ha errors que no s’arreglen amb un “m’he equivocat, no tornarà a passar”. I, en govern, la veritat és que no se me n’acut cap que s’arregli d’aquesta manera.