Condemnen un banc a indemnitzar un client per no informar-lo sobre el Codi de Bones Pràctiques

EL Jutjat de Primera Instància núm. 7 de Còrdova el 24 de març va dictar una sentència condemnatòria contra CaixaBank per no informar una parella en situació d’exclusió social de l’existència del Codi de Bones Pràctiques. Segons el jutge, amb això, l’entitat bancària va incomplir el previst en el Reial Decret Llei 6/2012, de 9 de març, de mesures urgents de protecció de deutors hipotecaris sense recursos i la Llei 1/2013, de 14 de maig, de mesures per reforçar la protecció als deutors hipotecaris, reestructuració de deute i lloguer social.

El jutge va considerar provat que els demandants havien manifestat en diverses ocasions la situació econòmica i familiar en la qual es trobaven, així com que no podien assumir el pagament del préstec hipotecari. La solució que va oferir l’entitat bancària va ser la venda de l’habitatge a una empresa filial del banc per 45.000 euros, que es va subrogar en la hipoteca pendent (180.000 euros) i amb la qual van subscriure un contracte de lloguer social pel qual van abonar una renda mensual de dos-cents euros.

Per compensar econòmicament la diferència entre el preu de la venda de l’immoble i la quantitat pendent del préstec, els demandants van subscriure el 2014 un contracte de préstec amb la mateixa entitat per a així tornar el deute que havia quedat pendent del préstec hipotecari. A tal final una vegada concedit el préstec del 2014 els diners concedits “després del seu ingrés en el compte van desaparèixer del mateix compte per tornar a CaixaBank”.

El jutge considera que no se’ls va informar adequadament de les diverses alternatives que oferia l’aplicació del Codi de Bones Pràctiques. Concretament diu: “Els actors reunien tots els requisits per acollir-se a la normativa protectora, i l’entitat demandada, malgrat estar adherida al Codi de Bones Pràctiques, en cap moment no va informar els actors de les diferents possibilitats per solucionar el seu problema d’insolvència.”

Amb aquesta sentència s’ofereix una nova via perquè els consumidors que estiguin en pitjor situació econòmica puguin reclamar judicialment contra les entitats bancàries que no els van informar sobre l’existència d’aquest codi, així com dels avantatges que pot oferir-los en el seu cas. En la resolució judicial es condemna també que el banc indemnitzi amb la suma de 12.000 euros pels danys i perjudicis generats als clients. Aquesta suma es correspon amb la quantitat de dos-cents euros al mes pagada en concepte de lloguer durant els cinc anys que van ser arrendataris.

També declara que el contracte de préstec del 2014 és nul per mancar d’objecte i causa, i han de tornar-se als clients les quotes abonades.

Vist el panorama actual, i en el supòsit que vosaltres us trobeu en una situació similar, us aconsellem que acudiu a un advocat que pugui informar-vos i defensar adequadament els vostres drets.