Som una colònia

La setmana passada vam celebrar un ple de l’estat de la ciutat en el qual vam poder avaluar la gestió general del tripartit a la Paeria. A més d’apujar-nos tots els impostos cada any, a més de tenir la ciutat bruta, pitjors serveis i enfrontar tots els veïns (per la justificació d’okupaciones, la discriminació per barris, la imposició d’albergs i símbols... Escullin vostès el tema que més ràbia els faci), vam exposar un altre fet preocupant: la falta d’idees de govern ens ha convertit en una colònia de Barcelona. Tant en l’aspecte estratègic com en el discursiu.

Fixem-nos per un moment en totes les idees i projectes d’aquest tripartit: no és que siguin altisonants i sense gaire sentit (que també). El problema és que conceptes com “Lleida valenta”, “Lleida connectada”, “Lleida saludable”, etc. sonen massa semblants a metròpoli intel·ligent, metròpoli resilient, metròpoli pròspera..., que casualment són eixos del pla Barcelona Demà. Compromís 2030.

Nom també sospitosament semblant al títol de la conferència de l’alcalde de la setmana passada per parlar dels seus plans de futur per a Lleida. El que no és semblant, sinó calc, és la proposta de reglament del Consell de Ciutat, que literalment està copiat del de Barcelona.

Casualitats o no, el cert és que aquestes semblances em preocupen. Traslladar les mateixes idees de Barcelona a Lleida denota tres errors de fons en aquest tripartit: el primer és que no semblen conscients de la realitat de la nostra ciutat. Lleida no és Barcelona. Ni per mida, ni per economia, ni per àrea metropolitana, ni per patrimoni. A ells no els cauen les muralles.

Bromes a part, si no partim de la mateixa realitat, no podem fer el mateix enfocament que ells. De la mateixa manera que la botiga de punt i costura del barri no pot tenir el mateix pla d’empresa que Zara. Perquè no li serveix de res, per gaire inspirador que sigui. Igualment, si no partim de la mateixa realitat, no tenim els mateixos problemes. La nostra problemàtica d’habitatge és diferent. Els nostres problemes de barris són diferents. I els de neteja. I els de creació d’ocupació i empreses. Tots els nostres problemes són diferents.

I si la realitat i els problemes són diferents, les solucions per al nostre municipi també han de ser diferents. Però així funciona el nostre tripartit: copia Barcelona, no només en el discurs, sinó també en els plans i en les idees. Ens han convertit en una colònia en el pla ideològic i estratègic. Per això, amb aquests tres partits en el govern, Lleida no té més futur que com a comparsa.

I és una cosa a què jo em nego. Em nego que els nostres joves hagin de buscar el seu lloc de treball en una altra ciutat. Em nego que la nostra política hagi d’estar supeditada al que mana la capital. Per què hi ha tanta pressa a fer l’alberg de temporers si no és perquè la Generalitat ja ha hi compromès 4 milions d’euros? Ens han escoltat abans? Em nego a conformar-nos amb les engrunes en infraestructures essencials com els trens d’alta velocitat, els plans de barris, els fons Next Generation, la universitat o el parc científic i tecnològic. Em nego que siguem el conillet d’índies de Barcelona, per veure si ens tanquen perimetralment o privatitzen l’Arnau de Vilanova.

Però per a això cal deixar de ser aquesta colònia que sembla que som. Hi ha alternativa, i l’hem mostrat en la nostra tasca d’oposició. En els 97 dies que va durar l’estat d’alarma, el nostre grup va presentar més de 100 propostes i accions. Des que ha finalitzat, fa aproximadament un any, n’hem presentat prop de 200 més. Basades en els problemes de Lleida, però buscant la solució aquí, a Barcelona, Binèfar, Brussel·les o on faci falta.

Sense dependències ni apriorismes. Lleida ha de trobar el seu futur per si mateixa en col·laboració amb el seu entorn. Sense ser colònia de ningú.