Una ciutat amb més drets, més verda, on Torre Salses no té cabuda

A l’equador del mandat municipal, i com a integrants del Govern d’Entesa que va subscriure el Pacte de Sant Joan, ens toca retre comptes davant la ciutadania. Segurament, quan vam signar allò que vam acordar fa dos anys, esperàvem que a aquestes alçades hauríem pogut fer més del que hem fet.

Però segur que no podíem imaginar que ens tocaria fer moltes altres coses no incloses en aquell pacte, i que hem hagut de resoldre de forma sobrevinguda. És bo fer autocrítica, però també cal tenir autoestima i reivindicar que hem estat al peu del canó i que la Paeria, amb el compromís de tots els homes i dones que hi treballen cada dia, ha contribuït a mantenir la vida d’una ciutat que ha passat per la seva pitjor crisi en dècades.

Veníem a defensar el nostre petit i mitjà comerç –un sector essencial que ho està passant molt malament per la pandèmia– i ho seguim fent, exigint complir amb el compromís d’aturar el projecte de Torre Salses, un model de comerç depredador i caduc. Hem d’abordar amb valentia mesures per aturar aquest projecte i dir de forma clara que apostem per un model de comerç sostenible i integrat a la ciutat, i això es diu Pla de l’Estació i reforç del teixit comercial dins la trama urbana. Celebrem els avenços en el desbloqueig del Pla de l’Estació i haver posat fil a l’agulla perquè d’una vegada tinguem una estació d’autobusos digna.

La ciutat per treballar també es construeix acollint com toca treballadors temporals essencials que fan possible la campanya agrària, i que per primer cop disposen de més d’un centenar de places en pisos equipats, un avenç que se suma a les millores en la campanya d’atenció a persones temporeres. Els nous equipaments projectats, que s’han d’acabar de definir amb el tercer sector, el veïnat i dins un pla integral d’acció social, permetran avançar més.

Els avenços aconseguits i els que vindran es basen en gran part a tenir un ajuntament més responsable en la gestió econòmica que ha sanejat els comptes, també els de l’EMU, i ha aconseguit reduir el deute. Cal combinar aquesta política d’estalvi amb implementar noves vies d’ingrés que no recaiguin en la majoria de veïns sinó en les grans empreses. Hem posat sobre la taula propostes de taxes que apliquen molts consistoris a sectors com l’elèctric o a Telefònica per augmentar ingressos per fer polítiques públiques. Ho demanem fa anys, i celebrem la municipalització del servei de zona blava, grua i dipòsit: més ingressos i millor servei.

Des que vam declarar fa quasi dos anys l’emergència climàtica al nostre municipi, en l’àmbit de la transició ecològica hem impulsat canvis cap a una ciutat més saludable, més verda i amable, posant la vida i la salut al centre. Hem aconseguit un índex de recollida selectiva superior al 70% amb el porta a porta, que s’ampliarà a tota la ciutat aquest mandat, i esdevindrà un model referent a Catalunya.

L’activació de l’Agència de l’Energia de Lleida ha estat clau per superar ja les 140 instal·lacions de fotovoltaica per a l’autoconsum i per impulsar comunitats amb autoproducció col·lectiva en blocs de pisos. En dos anys superem els 2.000 arbres plantats, hem aconseguit millorar la connectivitat i els espais naturals vinculats al riu Segre i hem millorat les condicions de vida al Refugi dels Peluts, amb la recuperació del quiròfan, la reforma de la zona de quarantena i de les gàbies, l’ampliació de la zona de passeig, més serveis veterinaris i la creació del dinamitzador del Refugi.

Tot i els importants avenços en transició ecològica, ens cal ser ambiciosos amb altres aspectes fonamentals com el nou model de mobilitat, sostenible i segura. Cal ampliar la Ciutat 30 a tota la trama urbana, per pacificar les zones escolars i crear xarxes segures per als vianants, donar alternatives per reduir dràsticament el nombre de cotxes reforçant el servei de transport públic urbà i amb un pla integral d’extensió dels carrils per a bicicletes i patinets.

Hem avançat cap a una ciutat amb més drets: LGTBI, educació o el dret a l’empadronament i a l’habitatge. Sanejar l’EMU ens ha permès fer realitat polítiques d’habitatge, amb gairebé 100 nous pisos al parc públic.

L’emergència habitacional també es combat mobilitzant l’estoc d’habitatges buits, i ho estem fent demanant als particulars i empreses que cedeixin a la borsa municipal els pisos buits a canvi d’una bonificació del 90% de l’IBI. Hem promocionat noves formes d’accés a l’habitatge justes i sostenibles, com la masoveria urbana o l’habitatge cooperatiu.

Una ciutat on la gestió és més transparent i oberta, amb el Consell de Ciutat, màxim òrgan consultiu i de participació de l’Ajuntament, i amb noves dinàmiques de participació a través dels 15 Consells de Zona, que es veuran reforçades amb la imminent implantació de la plataforma participativa Decidim. Hem publicat totes les factures al web de pressupostos oberts i hem obert la contractació a tothom amb la 1a Fira de la Contractació Pública.

En conclusió, la ciutat està millor, i podria estar-ne encara més. Limitacions econòmiques, la pandèmia, les dificultats d’un govern nou i de coalició entre diferents, on no tothom rema sempre amb la mateixa força. El Comú vam entrar al govern perquè ens va semblar la millor manera de donar més força a un canvi. I seguim compromeses en la defensa d’aquest canvi, plasmat en el projecte del Govern d’Entesa. Ens estimem Lleida, estem satisfetes amb les moltes coses que ha fet aquest govern per millorar la ciutat i ens segueixen ocupant les que encara no s’han fet. Seguim.