Desigualtat salarial: 529 euros mensuals o 6.350 euros a l’any

Ens trobem davant d’un nou 22

de febrer, Dia Europeu de la Igualtat Salarial, enguany sota un escenari de pandèmia mundial. I tot i els grans avenços de la societat, hi ha aspectes que no varien i que persisteixen en el temps. I que hem d’aconseguir erradicar. Estem parlant de la bretxa salarial entre homes i dones.

Les dades parlen per si soles. Segons xifres de l’informe Bretxa salarial: igual retribució per feines d’igual valor, elaborat per la Secretaria d’Igualtat de la UGT de Catalunya, a nivell català, la bretxa salarial mitjana de l’any 2018 (darreres dades disponibles) es va situar en un 22,17%, gairebé un punt per sobre de la mitjana estatal. És a dir, les dones cobrem 6.350 euros menys a l’any que els homes, o el que és el mateix, 529 euros menys cada mes.

I no sols això. Si a aquesta bretxa salarial existent des d’anys immemorials li sumem l’impacte de la pandèmia, l’empitjorament de tots els paràmetres valorats en aquest estudi ens permet afirmar que aquesta crisi té cara de dona i que la crisi de la Covid-19 només ha fet que amplificar les desigualtats estructurals i les bretxes laborals ja existents anteriorment.

A les dones se’ns apliquen més Expedients de Regulació d’Ocupació que als homes (entre un 1 i un 3,5% més), som les més afectades per la temporalitat i la parcialitat (3 de cada 4 contractes de jornada incompleta estan signats per dones), es destrueixen un 15% més de llocs de treball de dones que d’homes i els sectors més afectats per la pandèmia són els serveis essencials, que són els que tenen més presència femenina. Una situació que se solapa amb la necessitat de les cures familiars, que majoritàriament recau en les dones.

És per tots aquests motius que la UGT treballem des de la negociació col·lectiva per reconduir aquesta situació, i exigim trencar amb els estereotips i assignació de rols de gènere: a l’escola, la família, a la feina i a la societat en general, dotar de més valor les feines de cura i atenció, lluitar per millorar les condicions laborals d’aquells sectors més feminitzats en què habitualment hi ha menys representació sindical per ser sectors nous i descentralitzats; valorar els llocs de treball de forma neutra, amb perspectiva de gènere; i atorgar complements salarials que reconeguin aquestes capacitats no valorades.

És indispensable la derogació de la reforma laboral implantada pel Partit Popular, atès que està afectant greument les condicions laborals i econòmiques de les persones treballadores més vulnerables i amb salaris més baixos, que ja hem vist que són les dones.

Acabar amb la bretxa salarial i trencar amb totes aquestes discriminacions és cosa de tots. Et necessitem! T’hi sumes?