COL·LABORACIÓ
Benvinguts a la família Salut
El Consell Comarcal prepara un concurs mal fet sense prova pràctica ni examen, per suplir aquestes baixes i d’altres que per diverses circumstàncies també es van produir. Es crea una borsa i es tira d’aquesta borsa en funció de les necessitats.
Això fa que arribin al SAT persones inexpertes i poc preparades per assumir les tasques de secretaria i intervenció dels ajuntaments.
En un any han passat pels nostres ajuntaments tres secretàries i tres interventores. Aquesta mobilitat perjudica els ajuntaments i va en detriment del seu bon funcionament. Així doncs, ens toca treballar sempre amb persones desconeixedores de l’administració local. I els ajuntaments esdevenim escoles de formació en administració local, quan les nostres funcions haurien de ser unes altres.
Cal recordar que el Consell Comarcal de la Segarra rep 40.000 € per persona del SAT i any per tal d’oferir als petits ajuntaments un servei de qualitat. D’altra banda, cada petit ajuntament també aporta una quantitat per completar les nòmines d’aquestes tècniques del SAT.
Aquestes persones també acaben marxant atès el poc suport que reben des del Consell Comarcal i la manca de formació que aquest els hauria de proporcionar. La primera a marxar abandona el Consell el novembre de l’any passat, i la següent a la borsa que la va substituir en tasques d’intervenció causa baixa del SAT el dia 11 d’aquest mes.
Ara fa just un any també abandona el SAT del Consell Comarcal i, per tant, també els ajuntaments on prestava servei, una altra interventora del SAT que feia temps que estava amb nosaltres, pels mals tractes laborals que rep per part dels responsables del Consell.
Aquests responsables, el president Paco Lluch, la gerent Núria Magrans i el conseller responsable directe del SAT, Joan Santacana, mai han mostrat la sensibilitat i l’interès necessari per resoldre el problema, i han deixat deteriorar el servei fins a arribar a una situació límit i irreversible.
La darrera secretària veterana que ens quedava i que portava 14 anys de servei al SAT del Consell també ha anunciat la seva marxa del Consell el dia 30 de juny, atesa la manca de suport del Consell Comarcal, al no donar-li cap ajut per complementar la seva reducció de jornada. Li ha estat impossible absorbir tot el volum de feina que generaven els seus ajuntaments al tenir només un 80% de dedicació.
Des del Consell Comarcal tenien els mitjans suficients per evitar aquestes fugides del personal del SAT. Els alcaldes afectats els havíem fet propostes en aquest sentit que mai van voler escoltar ni posar a la pràctica. Mai van fer el més mínim esforç per intentar retenir i convèncer aquestes professionals perquè es quedessin amb nosaltres. Com si ja els anés bé aquest desgavell..
També les professionals del SAT, en les reunions periòdiques a què assistien, havien fet arribar propostes als responsables del Consell, per tal de millorar el servei i les seves condicions laborals. Tampoc mai van ser ateses. Si s’hagués actuat millor i a temps, aquestes professionals encara estarien al servei del Consell.
Fruit d’aquesta situació, quatre ajuntaments de la comarca es queden sense secretàries i interventores i amb una paràlisi total de les seves funcions.
En aquests moments, al SAT hi queden una secretària i una interventora per donar servei a vuit municipis de la comarca. Això és totalment insostenible i intolerable.
En aquest sentit, aquesta paràlisi repercuteix molt negativament en els nostres ajuntaments. Després de molts anys, ara tots tornem a tenir obres del PUOSC per executar aquest any i serem incapaços d’adjudicar-les si no disposem de secretaris-interventors. No podrem certificar obres prèviament acabades de la Generalitat o de la Diputació. No podrem executar les obres del Pla d’Inversions que la Diputació està a punt de resoldre, no podrem fer front al dia a dia en temes de secretaria i intervenció, etc.
I el que és més greu és que alguns d’aquests alcaldes no podrem pagar les nòmines de juny del personal del nostre ajuntament, per manca de signatura de la interventora.
En definitiva, no podrem, molt a pesar nostre, portar a terme les funcions d’alcaldes per les quals vam ser escollits al seu dia. I això, quan depèn de la mala gestió de terceres persones, és molt trist i lamentable.
Fa uns dies es van graduar les noves promocions de la Facultat d’Infermeria i Fisioteràpia de la UdL i vaig tenir el gran plaer d’apadrinar l’acte. En un moment com l’actual, em va semblar adient, més que mai, centrar les meves paraules cap als nous graduats en 3 conceptes cabdals en tota formació, però que aquest any han pres una rellevància especial: aprendre, adaptar-se i cuidar.
APRENDRE. Aquest any hem après molt, de tot i de tothom, i aquestes promocions de sanitaris han tingut una oportunitat única de fer-ho en primera línia. Hem comprovat que col·laborar i buscar sinergies per resoldre situacions complexes és vital o que les dificultats poden esdevenir oportunitats enormes a l’hora d’accelerar accions que, d’altra forma, haguessin trigat a materialitzar-se.
ADAPTAR-SE. Ens hem hagut d’adaptar fins a l’inimaginable, maximitzant el treball transversal; posant-nos a disposició del comú per sobre de l’individual, i modificant procediments per empènyer canvis i transformacions necessaris per donar resposta a l’emergència sanitària. Sense anar més lluny, alguns dels nous graduats han tingut l’oportunitat d’entrar al mercat laboral abans del previst com a auxiliars sanitaris, fet que segurament mai haurien imaginat.
CUIDAR. Cuidar ha adquirit un valor infinit quan no ho hem pogut fer de la mateixa manera en què ho havíem après i fet sempre, quan hem hagut de substituir la cura familiar i l’acompanyament social als quals estàvem acostumats.
Cuidar és que un graduat en el doble grau en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport i Fisioteràpia aconsegueixi que les persones s’iniciïn en l’hàbit de l’activitat física. Cuidar és resoldre necessitats des de la visió salutogènica, com fa la graduada en Infermeria quan promou la salut des de l’atenció primària.
Cuidar és contribuir a adquirir uns bons hàbits posturals tal com fa el graduat o la graduada en el doble grau de Fisioteràpia i Infermeria, o quan dona eines per una alta hospitalària precoç. En definitiva, cuidar és tot allò que serveixi per millorar la salut de les persones, com fa un fisioterapeuta en un procés de rehabilitació.
.
Els anys viscuts a la universitat acostumen a ser molt intensos, però sense cap dubte, aquest darrer ho ha estat molt més. Ens ha tocat viure un moment històric, amb aquesta pandèmia que ningú esperava. Hem fet un esforç titànic per afrontar tot el que venia per endavant, però hem d’admetre que se’ns han presentat grans oportunitats per continuar millorant el sistema sanitari, per al qual l’aportació dels nous graduats i graduades serà cabdal i valuosíssima.
Tothom sap que el paper dels i les professionals de la salut en un país és molt important, igual que ho és el dels mestres i les professores. Tots 2 constitueixen puntals de la societat, ja que no només aporten coneixements, sinó que formen en habilitats per afrontar les diferents situacions professionals amb excel·lència, responsabilitat, compromís, amabilitat i vocació.
Quan va començar la crisi dèiem “Tot anirà bé, ens en sortirem” i així ha sigut. Em sento orgullosa dels i les professionals del sistema sanitari per la feina feta i per la capacitat humana que han demostrat sent-hi en tot moment. Tot i que les coses fossin complicades, incertes, difícils o col·lapsants, ells i elles han estat a l’alçada del que s’ha necessitat. En aquest punt, aprofito per enviar un càlid record per totes les persones i els professionals que ens han deixat a causa de la pandèmia.
Si parlem d’oportunitats, la infermeria ha vist reforçada la seva tasca i ha liderat processos com ara la vacunació. Fins i tot s’ha hagut d’allargar el Nursing Now perquè al llarg del 2020 no es va poder portar a terme com calia la celebració de l’any internacional. Però allò que s’ha reconegut a bastament és el treball d’equip, i els nous graduats han de ser ambaixadors d’aquesta nova forma de treballar.
Els professionals del sistema sanitari seran el millor referent que tindrà la societat durant els pròxims temps, i els nous graduats i graduades s’incorporen ara a aquest grup de referents per cuidar, acompanyar, resoldre necessitats de les persones i millorar la salut en tots els seus vessants. A vosaltres, cal que reivindiqueu el vostre paper essencial com a professionals de la promoció de la salut, de la prevenció de malalties, de la gestió, de la cura i de la passió pel que feu. És evident que som capaços de respondre, però ho haurem de demostrar dia rere dia. Sigueu positius, perseverants i apreneu de tot i de tothom, perquè nosaltres aprendrem de vosaltres.
Us desitjo que gaudiu de la professió que heu escollit i que us emmiralleu els uns en els altres, perquè això us farà caminar amb força, aconseguint que les persones estiguin acompanyades per uns i unes grans professionals en la seva malaltia però, sobretot, en la seva salut.
Benvinguts i benvingudes a la professió. Serà un plaer comptar amb vosaltres com a companys i companyes d’equip. Persones fortes, compromeses, científiques, inves
tigadores, responsables i també accessibles que tindrem a prop. L’enhorabona per la vostra incorporació a la família Salut.