Carta oberta al coordinador nacional d’UP

Hem llegit amb astorament i sorpresa l’editorial que, vós, el secretari general del sindicat agrari Unió de Pagesos, heu escrit a la revista Terra (maig 2021).

Sembla que el Sr. Joan Caball hagi pujat a cavall de la demagògia de baixa estopa, gens pròpia d’un secretari general d’un respectat sindicat com Unió de Pagesos.

Parleu en el vostre escrit de “voràgine de projectes” i “allau de projectes”, cosa que demostra o bé desconeixement o bé mala fe. En ambdós casos, us deixa molt mal parat.

Heu de saber que després de gairebé 10 anys de paralització de facto de projectes de generació renovables, ara sembla que amb el Decret Llei 16/2019 hi hagi molts sectors socials que vulguin fer realitat l’acció necessària per fer honor als objectius del Pacte Nacional per a la TE de Catalunya. És així perquè les propostes de projectes hi són després que el Decret Llei 16/2019 hagi derogat els dos anteriors nefastos decrets que regulaven les renovables.

I és gràcies al Decret Llei 16/2019 que es fa una tria de quins són viables, quins requereixen condicions per fer-los viables i quins no poden pas tirar endavant. I tot això abans ni tan sols d’iniciar els tràmits d’autorització administrativa, que, per cert, posen encara més restriccions.

Qualificar de “centrals” els projectes de parcs eòlics i d’hortes solars mostra el poc coneixement que teniu dels sistemes d’energia. Una central, com indica la paraula, centralitza (la potència per unitat d’espai).

Per a la vostra informació, les centrals nuclears, l’enverinat regal que ens va deixar en herència el franquisme, concentren la potència en el territori (més de 32 MW/ha si considerem la potència tèrmica de la central nuclear d’Ascó, o 11,4 MW/ha si es considera la potència elèctrica). Pel contrari, un parc eòlic distribueix la potència pel territori (entre 2,2 i 1,32 MW/ha depenent de si considerem l’ocupació durant les obres de construcció o només l’ocupació quan està ja en funcionament), i també una horta solar (0,59 MW/ha).

Per això, tant un parc eòlic com una horta solar es diu que són instal·lacions distribuïdes (el vostre desconeixement, fins i tot del llenguatge de l’energia, es posa en evidència quan escriviu “model de generació distributiva”). En el vostre escrit acuseu, sense citar-lo, el Govern de la Generalitat de “potenciar l’ús d’energies alternatives [...] improvisant, i fent els deures a correcuita i malament”, obviant que el nostre Govern va declarar l’emergència climàtica el maig del 2019 i que, de manera conseqüent, el Parlament va aprovar, de forma molt i molt majoritària, el Decret 19/2019, que és el que en el vostre escrit voleu denunciar.

També parleu en el vostre escrit de “concentració en molt pocs llocs” i que “és una condemna irreversible per a alguns indrets”. Pel que fa a la concentració, hauríeu de fer una ullada al Global Wind Atlas per veure quins són els indrets del nostre país on paga la pena posar sistemes d’aprofitament del vent que, dissortadament, no es poden posar pas a tot arreu, a diferència dels aprofitaments del sol, atès que la radiació que es rep en els territoris del nostre país no varia pas de forma considerable d’un indret a un altre (Global Solar Atlas).

Estaria bé que també féssiu una ullada a la Planificación de la Red de Transporte de Energía Eléctrica (que és competència exclusiva del Gobierno del Reino de España). Si ho feu, veureu les raons per les quals els projectes es proposen on es proposen, ja que són els nusos de connexió existents segons la planificació de la Red Eléctrica de España.

Vist des d’Europa, l’Estat espanyol és un únic node, que ha d’acomplir amb els ambiciosos objectius europeus d’electricitat renovable el 2030. Per tant, si no fem la TE al territori català ens la faran, amb parcs eòlics i hortes solars als Monegros o a Extremadura, com ja proposen algunes de les patums econòmiques del país.

Per cert, no hem pas vist que contrariéssiu aquestes forassenyades propostes, atès que aleshores línies de molt alta tensió entraran per ponent per abastir el nostre país de l’electricitat que demana. .