Estiu en la infància: què fer?

Ha arribat l’estiu i els nostres fills/es comencen l’època de les merescudes vacances després d’un curs escolar intens i diferent. Moltes famílies tenen la necessitat que els seus fills i filles estiguin “ocupats” amb deures o classes de repàs, almenys durant una part de la jornada diària.

Molts d’aquests plantejaments venen motivats per pors que podem tenir els adults: por que perdin el que han après, que no arribin als objectius del curs vinent... Pors que moltes vegades els transmetem a la infància sense ser-ne conscients.

Així mateix, en altres casos busquem propostes més lúdiques però que també siguin educatives, encara que, si el nostre fill o filla ens comunica que ha estat jugant tot el dia, com ho rebem? Potser no és compatible el joc amb l’aprenentatge? El joc és necessari i font veritable d’aprenentatge durant totes les estacions i èpoques de l’any en la infància. A través del joc ens connectem més els uns als altres.

El conflicte diari es pot canviar jugant. Genera nombroses oportunitats per aprendre a gestionar la frustració.

Quan juguen aprenen de l’experiència directa, aprenen a saber qui són, què els agrada, què els motiva més... .

Aspectes fonamentals que, en un futur, els orientaran cap a on volen dirigir el seu projecte vital. Es tracta d’una font inesgotable de creativitat, relació, equip, cooperació, autoconeixement, superació, etcètera.

També ajuda a alliberar tensions. Valors, destreses i aprenentatges que són els veritablement indispensables per al present i per a un futur. Tanmateix, per què el joc només s’associa a la infància? Moltes vegades, si no ens sentim còmodes jugant amb ells/es, a més de poder preguntar-nos el perquè, podem aprofitar per ser simplement presents, al seu costat, i deixar-nos guiar per ells/es. A continuació, exposem una sèrie de propostes per invertir el temps durant aquest estiu però també la resta d’estacions de l’any.

–El riure en si mateix ja és un joc. Jugar a fer-nos massatges de diferents animals a l’esquena (formiguetes, serps, cavalls...).

–Reduir l’ús excessiu de la TV i les pantalles.

–Gaudir dels jocs de taula en família. Intenteu no dirigir ni obligar.

–Valorar si és necessària la compra de jocs “educatius” perquè, potser, el “benefici educatiu” no és tal. És necessari anar desfent-se de la idea errònia que el joguet és el que ha d’ensenyar al nen i no al revés. Per això fem una aposta per joguets “oberts” que permetin a l’infant explorar i crear (jocs de construccions, plastilina, pintures de diversos tipus, realitzar manualitats amb materials reciclats). Qualsevol objecte i espai es pot convertir en un joc.

–Transformar els jocs competitius en cooperatius.

–Aprofitar el joc lliure en espais naturals.

–Gaudir dels contes, les històries que ens puguin explicar els nostres padrins i padrines, explicar acudits, cançons, balls, inventar-ne de nous.

I si, encara amb tot l’anterior, sentim la necessitat, com a adults, de reforçar més directament els aprenentatges escolars, per què no convertir-ho en joc? Per exemple, podem fer una manualitat o pintura i escrivim un nom per a la nostra obra, expressem què significa per a nosaltres, expliquem oralment el procés per a la seua elaboració, fem un llistat de tot el material, el podem classificar per colors, formes o tipus d’objectes. Amb això podem fer sumes o restes (quants colors hem utilitzat en total?).

El moment d’anar-se’n a dormir també pot convertir-se en un joc. Se t’acudeix com?

Al llibre de Cristina Saraldi Chachi Comula Di Bu. Más de 100 juegos de andar por casa podreu trobar una gran quantitat de propostes senzilles i divertides per aprendre, per viure, jugant.