Creativitat i rebel·lia, pilars indispensables

Un equip de rebels va permetre modernitzar el programa espacial Apollo de la NASA als anys 80. Efectivament, un equip d’enginyers júniors del Centre Espacial Johnson de la NASA va dir que els sistemes de control de l’era Apollo tindrien dificultats per gestionar els desafiaments més complexos per volar el transbordador.

Es tenia fe en els enginyers rebels, se sabia com d’important seria el projecte en termes de portar la capacitat necessària i es va demanar als altres directors de vol que donessin una oportunitat al grup. Per provar-lo, el sistema pirata es va provar juntament amb el sistema existent durant uns mesos.

El sistema oficial es va bloquejar dos vegades, però el sistema pirata va continuar funcionant. En retrospectiva, és fàcil veure’n els beneficis; el nou sistema podia mostrar gràfics i colors, era fàcilment reprogramable i podia realitzar diagnòstics en temps real basats en múltiples paràmetres utilitzant formes pioneres d’intel·ligència artificial.

El nou sistema de control pirata va acabar reemplaçant el vell sistema de l’era dels Apollo. Tanmateix, com mostren els rebels de la NASA, reprimir o ignorar aquestes persones i les seues idees podria ser contraproduent, i podria privar potencialment les empreses d’una potent font d’agilitat, coneixement i innovació.

Existeix evidència psicològica que la rebel·lia és fonamental per a la creativitat. Es va descobrir que estaven fortament impulsats emocionalment per voler crear una cosa nova en lloc d’ampliar les perspectives. Es va descobrir que buscaven conscientment mirar les coses amb una ment oberta en lloc de seguir cegament l’statu quo establert; dos qualitats que semblarien suggerir una personalitat rebel més que conformista.

Les persones que trenquen amb el que està establert solen ser les més creatives i innovadores. “Has d’estar realment enfocat en tot allò positiu que pots aconseguir.” Aquestes actituds poden dependre del context i el clima general dins d’una empresa o organització.

Sovint, aquests rebels amb causa poden estar motivats perquè es preocupen per l’organització i la seua missió. La rebel·lia té els seus beneficis, però ha de ser amb una causa. Desafortunadament, pot ser difícil mantenir una cultura organitzativa que permeti que els rebels s’obrin pas i se’ls tingui en compte.

Amb el temps, les regles i els protocols operatius establerts que donen suport a la prestació uniforme de serveis, l’eficiència i els processos confiables també poden crear inèrcia i treballar en contra de l’adaptabilitat i la innovació. La història i la cultura conspiren perquè les coses es continuïn fent de la mateixa forma que sempre s’han fet. Els líders han de ser conscients d’aquestes tendències i lluitar-hi en contra. Ser diferent es continua considerant una cosa dolenta en moltes empreses.

S’ha de promoure una cultura amb la qual desafiar l’statu quo i traspassar els límits que es considerin comportaments legítims en lloc de marcar els rebels com a busca-raons i comprometre les seues carreres. Si són compromesos amb la creativitat, els líders han de prendre mesures pràctiques per garantir que el progrés sigui assequible, assegurant-se que els rebels tinguin l’espai, els fons i el temps per perseguir idees innovadores que puguin semblar boges, injustificades o fora de lloc en aquell moment, però que podrien salvar l’organització.

Això és part de la diversitat que moltes empreses encara no han comprès i que serà clau al tauler de joc del futur en què només la innovació permetrà a les organitzacions sobreviure i tenir èxit.