Peaky Blinders, un clàssic contemporani

Peaky Blinders juga la seua carta més alta al ser la producció d’una cadena que té com a norma la perfecció, tot i que amb la història d’aquests gàngsters gitanos d’origen irlandès la BBC ha trencat motllos a l’allunyar-se de les mansions i dels drames de famílies aristocràtiques per posar-se en tuguris, en humits carrers, en edificis ennegrits pel carbó en una Anglaterra posterior a la Gran Guerra que va deixar exsoldats psíquicament trencats, convertits en delinqüents. El guió recull la història real dels peaky blinders, facinerosos de baixos fons que es cosien fulles a les gorres i van edificar un petit imperi familiar a Birmingham erigint el seu poder en les apostes hípiques i en la violència davant d’altres clans, detectius de policia o mafiosos italians arribats de l’altre costat de l’Atlàntic per ajustar comptes.

Peaky Blinders té en Tommy Shelby –magistral l’actor irlandès Cillian Murphy– el seu màxim exponent d’home de codis personals juntament amb els seus germans, destacant el ferotge i paranoic Arthur Shelby.

Visualment impressionant i amb una banda sonora que inclou Nick Cave and The Bad Seeds, The White Stripes, David Bowie o PJ Harvey, la sèrie ja és un clàssic contemporani malgrat que la pandèmia i la mort de l’actriu Helen MacCrory van paralitzar el rodatge de la sisena i última temporada, l’estrena de la qual es preveu per a principis del 2022. En definitiva, una joia que inclou la cançó de Nadal In the Bleak Midwinter, de l’escriptora victoriana Christina Rossetti, tan dolorosa i trista com l’ànima dels peaky blinders: “Enmig de l’hivern ombrívol / el vent glacial gemegava, / la terra era dura com el ferro, / l’aigua com la pedra; / la neu havia caigut, neu sobre neu / enmig de l’hivern ombrívol / fa molt de temps”.