Fons UE, Innovació i Sostenibilitat

La recuperació econòmica d’Europa i els seus estats membres passen per una efectiva execució dels Fons Europeus del nou programa Next Generation EU. La capacitat d’absorció d’aquests fons posa a prova les actuals estructures orgàniques, els lineaments de política de contractacions i els mateixos lideratges dels que governen les nacions de la Unió. En el cas d’Espanya, el desafiament travessa el govern nacional, les comunitats autònomes i els diferents ajuntaments locals.

A la data, tots els estats han entregat els seus Plans Nacionals de Recuperació i Resiliència i alguns ja han estat aprovats per la Comissió. Pel que fa al cas d’Espanya, aquesta aprovació es va donar el juny passat. El primer pas ja està fet. El camí encara és llarg.

El procés cap a l’execució tot just comença. Els nous factors d’elegibilitat, viabilitat i entrega de recursos descansen en nous instruments de selecció, perfectament estructurats per la Comissió. Les novetats clau d’aquest NextGenEU són el Mecanisme de Recuperació i Resiliència (RRF) i l’esquema React-EU.

A tot això, què tenen a veure la innovació i la sostenibilitat en aquest nou escenari? Quin paper hi tenen les universitats, l’empresa privada, les organitzacions socials, el tercer sector i els centres d’investigació, per exemple? Què li ha d’importar el ciutadà i els treballadors? Com se’n poden beneficiar les noves emprenedories, empreses emergents, spin-offs o el gran sector de les pimes?. La Innovació i la Sostenibilitat són les paraules clau d’aquesta recuperació econòmica. Els esquemes de finançament dels nous programes i projectes amb aquests fons, els tenen identificats en totes les activitats productives. Són la condició sine qua non de la seua elegibilitat. En aquesta perspectiva no hi ha més bona decisió que alinear els projectes a les expectatives europees. Hem d’escollir i dissenyar propostes que conversin amb la transformació digital, l’economia circular, el canvi climàtic, la transició energètica i la diversitat inclusiva, per exemple.

Però no només això. Hem d’ubicar grans projectes tractors que involucrin una xarxa d’organitzacions de tota mena. En aquest escenari, empreses privades, universitats, centres d’investigació, ONG, pimes i empreses emergents podrien reunir-se directament per generar una dinàmica virtuosa en una gran cadena de socis i xarxa de subministraments.

La transformació cap a la nova mobilitat i els cotxes elèctrics, els canvis de matrius energètiques a les grans indústries, la recerca d’innovacions digitals escalables o l’oportunitat de proposar nous models de serveis sanitaris o educatius, a gran escala, podrien ser-ne bons exemples. Els esquemes tipus PERTE aquí són molt útils. Tanmateix, hi ha un altre concepte clau també que es troba entre aquestes dinàmiques d’innovació i sostenibilitat. Em refereixo a l’ocupació de qualitat. A tot això, el que se’ns ocorri i dissenyem ha d’estar alineat amb la creació de nous llocs de treball de qualitat que superin la precarietat.

Tenim al davant excel·lents oportunitats de desenvolupament de noves capacitats que també són part de les condicions europees per a aquests Fons del Next Generation EU. S’haurien de plantejar models de reubicació d’aquells treballadors que estan en risc de perdre les seues actuals feines per aquest procés revolucionari que és la innovació digital. En un món en el qual la robòtica, intel·ligència artificial, la gestió de les dades i les aplicacions digitals són presents en cada activitat econòmica, moltes activitats productives actuals seran posades en qüestió. No podem obviar-ho. Es fa imprescindible reinventar-se com a professional, com a ciutat i com a país.