L’Estació, una oportunitat

L’estratègia per donar embranzida al comerç de la ciutat de Lleida passa per un model en què un dels puntals sigui generar atracció al voltant de l’estació de ferrocarril. Fa uns anys es van fer uns estudis que determinaven que la ciutat havia de guanyar atractiu en clau de comerç de proximitat, projectant-lo a peu de carrer, com és el cas de l’Eix Comercial i de la Zona Alta, generant així espais considerats tècnicament de “tensió” als extrems d’aquestes zones, que precisament reforcin la seva centralitat. Això permetria, per tant, incrementar la influència i consolidar l’oferta comercial del centre de la ciutat que, segons els estudis encomanats, apunten que cal avançar en un model d’oferta d’alta especialització i guanyant en grandària, amb establiments únics.

En un moment determinat, l’anterior govern municipal de la Paeria vam rebre propostes d’operadors, entre ells Carrefour o dels promotors de Vall Rufea, per ubicar un centre comercial en espais sensiblement perifèrics. Des del govern socialista es va apostar per aprofitar els 135.000 metres quadrats de l’entorn de l’estació de ferrocarril, i a partir d’aquí vam començar a dissenyar l’operació, que preveia destinar, a banda de l’ús comercial, una part de la superfície a zones d’oci, d’ús hoteler, de caràcter residencial, espais comunitaris i culturals i la nova estació d’autobusos.

La principal vocació dels tècnics d’Urbanisme era reforçar, a través de l’operació, la connectivitat entre la Rambla de Ferran, el barri de Noguerola i el Centre Històric amb els barris de Pardinyes i de Balàfia. Per desllorigar aquest gran projecte, calia arribar a un acord amb el gran propietari de la superfície al voltant de l’estació que és l’Estat, a través d’Adif. Era necessari avançar en la modificació urbanística de l’entorn de l’estació a través d’un pla de millora urbana que teníem preparat i, seguidament, posar en marxa un òrgan de gestió del desenvolupament de l’entorn, a través d’un concurs públic perquè els principals operadors de tot Europa poguessin participar i invertir a través d’un procés de lliure concurrència.

En aquesta direcció, el meu predecessor, l’alcalde Ros, i jo personalment vam mantenir diferents reunions amb el govern de l’Estat, primerament amb l’Executiu del PP i després del PSOE, per impulsar una operació que té molts paral·lelismes amb la que s’està realitzant a Madrid, a la zona de Chamartín. Al mateix temps, també es van mantenir reunions amb operadors interessats a desenvolupar les activitats previstes al Pla de l’Estació, que com a principal avantatge planejava soterrar l’estació d’autobusos. També es va dissenyar un sistema de corredors que permetria comunicar la zona amb els carrers Comerç, Democràcia i Cardenal Remolins, així com la rambla de Ferran amb Roger de Llúria; i alhora s’incorporava una zona residencial i zones verdes que donaven continuïtat a la configuració de la trama urbana més propera.

Al mateix temps, gràcies a la implantació del centre comercial es donava continuïtat al comerç tradicional dels barris i del centre de la ciutat.. Aquesta és la proposta que des del PSC hem anat defensant i seguirem plantejant si tenim la confiança de les lleidatanes i lleidatans el 2023. Accelerarem aquest model de gestió amb una planificació urbanística i comercial, que es pot desenvolupar a mitjà termini. El Pla de l’Estació és una proposta ambiciosa i d’una alta complexitat, atès que es requereix un sistema d’edificis pont, d’una important habilitat arquitectònica i urbanística, que alhora han de permetre fer més amable el paisatge urbà.

A més, el projecte preveu aprofitar l’edifici modernista de la Farinera i l’edifici dels Docs com a espais comunitaris per a usos cívics, culturals i d’oci. Volem que les veïnes i els veïns es facin seu el projecte, que ha de ser un punt d’atracció i de referència de tota l’àrea d’influència de Lleida, de 450.000 habitants.. El PSC té un model clar, al contrari del que hem vist recentment amb l’equip de govern municipal, que no ha explicat què vol fer amb el Pla de l’Estació, més enllà de voler ubicar l’estació d’autobusos en un edifici protegit i que generarà tensions des del punt de vista de la mobilitat al carrer Príncep de Viana. També és inversemblant que l’alcalde de Lleida digui que fa dos anys que parla amb Adif i que no veiem cap progrés ni cap quadern de ruta.

El Pla de l’Estació és un projecte que requereix de grans consensos i el govern municipal d’ERC i Junts, després de més de dos anys, no pot arribar a cap acord perquè no té cap proposta per posar sobre la taula.