Fruita de pinyol. Campanya 2021?

Portem més d’un mes de recol·lecció de fruita de pinyol. Varietats significatives com Big Bang, Ufo 4, Noracilla o Patty estan arramassades i ben segur digerides. Entrem de ple en un ventall de varietats, més de 50, que durant el mes de juny passaran, si el temps no enreda, de l’arbre al palot. Serà el mes fort de producció, per tant, estem a l’aguait que els mercats i consumidors de casa i europeus estirin fort de l’àrea productiva, que és la vall del Segre i Cinca, que, tot i haver estat tocada del fred, té la major producció de fruita de pinyol d’Europa.

Moltes centrals lleidatanes, per marcar previsions, varen començar a exportar fruita de Huelva, Sevilla i Múrcia des de finals d’abril. Tot i que les temperatures a Europa no han estat com les del 2020, l’exportació ha donat bones resultes al productor andalús i murcià, amb preus per a la fruita d’entre 0,70 i 1 €/kg.

Dels preus del que s’ha exportat de Lleida no se’n sap gran cosa, i els rumors diuen que tot just estaran al nivell dels de la campanya anterior i, possiblement, amb algun descompte. És, com dèiem fent la mili, “ràdio Macuto”, però contrasten amb l’esperança que davant una França, Itàlia i Grècia minvades com mai pel fred de març i abril, els preus havien d’estar a un nivell d’acord amb una demanda davant d’una oferta escassa o ajustada.

La impressió recollida en converses amb persones del sector exportador i la imatge de camions aparcats a l’espera de les centrals de forma intuïtiva són menors que l’any passat.

Les preguntes: hi ha menys demanda? Els preus frenen la decisió de compra? Les grans centrals desvien la compra a altres fruites? El consumidor canvia d’hàbits o no queda satisfet amb la fruita que li arriba?

La resposta possiblement no s’ajusta a una sola d’aquestes preguntes, però sí que intueixo que hi ha una fruita que en conjunt pot ser competitiva i pot donar respostes al conjunt qüestionat.

Com és considerada i valorada la fruita de pinyol pel comerç intermediari i pel consumidor? Pel comerç intermediari és un gènere perible carregat amb una despesa de condicionament superior en conjunt a la matèria primera, subjecte en cada situació a pèrdues per destriament fins que no arriba al consumidor, que en determinats casos no se sent satisfet per la qualitat esperada i té un període de consum estacional subjecte a variacions de preus lligats a la disposició, varietats, calibres... Les campanyes de promoció sempre estan lligades a descomptes i, difícilment, a marques o varietats.

Des de fa uns anys, dos hortícoles –meló i síndria– han fet un canvi exponencial i són tot l’any presents als lineals i entre el consumidor, amb qualitat bona estandarditzada amb preus assequibles i mides i formes adaptades a les diferents necessitats del comprador. No arrosseguen grans despeses del camp a la taula, entren en un ventall ampli de varietats amb el consum des d’un meló amb pernil a un gaspatxo de síndria, la restauració els ofereix a la carta i a les postres, cosa que no fa amb préssecs, nectarina o paraguaià, que no hi figuren o la resposta no la tenim, fet que es palesa fins i tot en el rovell de la producció.

La genètica ha canviat el concepte del tendral, del pell de gripau, de la síndria amb llavors. Els híbrids, encapçalats fa anys per una empresa catalana, Llavors Fitó, pionera i seguida per multinacionals com Syngenta, BASF..., han aconseguit maduracions uniformes, polpes aromàtiques, crocants, eliminant les llavors que calia destriar i escopir com qui menja pipes i, per tant, dona confiança al consumidor d’una qualitat estandarditzada i garantida. Avui no cal tatxonar el meló o la síndria per saber si és bona o està al punt.

Aquí cal afegir el màrqueting comercial que crea addicció a la marca que li ha fet confiança. La qüestió: ¿es pot fer marca de les més de 100 varietats de préssecs, nectarines i paraguaians que entraran durant la campanya en moltes centrals i que cal multiplicar per 4 o 5 calibres en diferents textures, colors, formes i gustos?

Tenim forts competidors, cal que s’analitzi el posicionament per fer front a una producció molt diversificada, la de pinyol, que ha estat considerada i ha encapçalat el lideratge de les fruites d’estiu, però que, com en tota activitat productiva, no hi ha res definitiu.

De síndries i melons en són productors i exportadors tots els països mediterranis, als quals cal afegir els de l’hemisferi sud, amb produccions i preus competitius que els lineals i grans superfícies multipliquen de 6 a 15 el preu de cost sense reclamacions ni destriaments, i menys risc. Com a exemple, la síndria marroquina s’importa a 0,15 €/kg i es ven de 0,6 a 0,8 €/kg.

I perquè entenguem la importància en el consum, Mercadona l’any passat va comercialitzar més de 100.000 tones d’aquesta fruita que produeixen en part agricultors i col·laboradors de l’empresa.

Aquesta quantitat representa un 40% aproximat del consum que es va fer a Espanya de préssec, nectarina i paraguaià.

Cada campanya comercialitzadora de fruita és diferent, no hi ha normes i resultats prefixats, són molts els factors que intervenen. Tenim una frase que està lligada a les sorpreses que pot comportar l’especulació: de l’abundància hi ha cops que en falta i de l’escassetat paradoxalment en sobra.