Línies vermelles

En el moment en què s’accepta ocupar un càrrec electe, acceptes unes obligacions, uns drets, haver de tenir unes conductes assertives vers totes les veïnes i veïns del municipi i ser una persona respectuosa amb la diversitat d’opinions. No es tracta d’anar amb una carpeta sota el braç i fer allò que sembla que va bé a unes poques. És una gran responsabilitat ser representat d’un poble com Alcarràs i transmetre valors com el respecte i la coherència,

l’honradesa

i la transparència. Per això, com a regidores i regidors sabem que hi ha línies vermelles infranquejables.

Com a regidors, i parlem de regidors en masculí perquè ens referim a qui us identifiqueu en gènere masculí, teniu una gran responsabilitat en la part de ser exemple cap a la societat: deconstruir-vos, reflexionar sobre masculinitats i erradicar les violències de gènere més invisibles i subtils (desvaloritzar, ignorar, fer humor sexista, humiliar) vers cap dona o persona que no s’identifiqui amb el gènere masculí.

Com a regidores (parlem de regidores que ens identifiquem en el gènere femení), tenim unes altres grans responsabilitats: visibilitzar-nos en un món d’homes, evitar lluites entre dones i acompanyar en les lluites a les més joves. També és el seu futur!

Totes hem de donar exemple a la resta de cap on hem de caminar socialment. Nosaltres ja fa temps que ens mirem Alcarràs a través de les ulleres liles, amb les quals ens adonem de la importància de treballar en perspectiva de gènere i polítiques d’igualtat. Som conscients que és un camí llarg però cal iniciar-lo per totes elles, per totes les dones que han lluitat i segueixen lluitant. Ens calen apostes clares, ja no val a dir que no s’és ni masclista ni feminista. Cal seguir construint els fonaments d’una societat en què la igualtat de gènere sigui real en tots els àmbits de la nostra vida.

Estem cansades que es segueixin normalitzant comportaments androcèntrics que posen l’home sempre al centre de tot. En aquests últims dos anys, com a regidores d’ERC a l’ajuntament d’Alcarràs a l’oposició, hem pogut contemplar en diferents ocasions que cal canviar el relat:

• Regidores en segon pla, invisibilitzades.

• Rialles constants en la formació vers el protocol municipal d’actuació en cas d’assetjament en lloc de mostrar interès.

• Llocs de treball qüestionats per la tasca que s’hi desenvolupa i la manera de fer-ho quan curiosament els ocupen dones.

• Sentir-se ofès o molest perquè una entitat intenta fer-nos repensar sobre tradicions estructurals molt arrelades.

• Una àrea de dona desapareguda i que poques vegades es pronuncia fora dels dies marcats al calendari com a reivindicatius.

• El cas de la policia local no ha estat un cas aïllat.

A Alcarràs necessitem sensibilització en perspectiva de gènere i feminisme, perquè no es perpetuïn comportaments masclistes que sostenen la base del patriarcat i així totes les persones, ja siguin homes, dones o no binàries, puguem sentir-nos acollides al nostre poble i no discriminades amb pràctiques quotidianes subtils com són els micromasclismes. Com ja hem dit algun cop, el que és micro s’acaba convertint en macro, per tant no ho hem de deixar passar.

Perquè ens preguntem quines són per a vostès armes de dona. Nosaltres tenim clar que el plor no és cap arma, sinó que és l’acte de vessar llàgrimes causades per una emoció, a vegades agradable a vegades desagradable. Les armes de dona per a nosaltres són totes aquelles que pot tenir qualsevol persona: la valentia, l’esperit crític, el coratge i la llibertat d’expressar allò que es sent.

Ens preguntem com actuarà la regidoria de Dona després d’aquests fets tan rellevants. Es pot arreglar una societat fent de tant en tant un taller de noves masculinitats? La resposta és ben clara: no. Cal fomentar aquests tipus de xerrades, actes i espais, però cal que tinguin un impacte dins la societat i que ajudin a acabar amb el masclisme.

Una persona no canvia d’un dia per l’altre, cal un procés. Alcarràs ha d’avançar en aquest procés, col·lectivament i de la mà d’unes institucions que apostin per aquest canvi real. Per tant, necessitem unes persones que ocupin aquests càrrecs amb aquests valors dins el seu ideari.

Necessitem que duguin unes ulleres liles. Reclamem més presència i veu de la regidoria de Dona, que sigui la veu de les alcarrassines i dels alcarrassins que volem un poble lliure de masclisme i que condemni qualsevol agressió masclista, vingui de qui vingui.. Per últim i tornant a l’inici, quan s’ocupa un càrrec públic no tot s’hi val. Si es cometen errors cal reconèixer-los, deixar d’explicar mitges veritats, demanar disculpes i fer un pas al costat. Aquest cop s’han creuat línies vermelles! Aquest cop Sr.

Manel ha anat massa lluny i ho sap, aquest suposat maltractament cap a la policia local ha estat un despropòsit difícil d’encobrir com han anat fent fins ara amb el que porten de mandat. I li direm al Sr. Janés i les seves companyes que declarar presumpció d’innocència quan elles mateixes havien presenciat els atacs i males paraules cap a l’agent és de covardes! Presenciar un comportament masclista i no denunciar-lo et converteix en còmplice i segueix aplanant el camí del masclisme.

Com a representant públic no es pot permetre! Sr. Janés i Ester, per dignitat, per transparència i per sororitat, expliquin què van presenciar. Volem la seva veritat i encara no l’hem escoltada.

Ho tenim clar! Volem un Alcarràs millor i per això necessitem veïnes i veïns amb mirada feminista. Com va dir Emily Dickinson, “ignorem la nostra pròpia alçada fins que ens posem dretes”, així que, ens posem de peu pel nostre poble lliure de violències masclistes?