Carn de la nostra ramaderia o carn de laboratori, tu tries

No és d’ara que es posa en qüestió la carn, el seu consum, com es produeix i què comporta aquesta producció. Diferents grups de pressió, metges, polítics i savis parlen segons on i quant els paguen, els últims anys.

Al llarg de la història, hem passat de pensar què podríem menjar a triar, ara, el que volem menjar; del racionament a l’abundància, de la gana a l’obesitat, però cal recordar que no en totes les parts del món és així.

Encara per desgràcia hi ha gent que mor de fam. Fins fa poc, la majoria estàvem acostumats al fet que quan es parlava de carn aquesta era de porc, vedella, xai, pollastre, gall dindi, cabrit o conill.

Bé, el 2013 es va generar el primer filet in vitro als Estats Units, pesava 140 g i va costar 250.000 dòlars. Així va néixer la carn cel·lular, que s’aconsegueix agafant cèl·lules mare d’un bocí de carn, que cultiven amb un líquid biològic o de síntesi.

Els orígens els trobem a la NASA, que buscava la solució per alimentar els astronautes durant els viatges interplanetaris.

Va recórrer al sector privat per trobar fons de finançament per generar proteïnes animals artificials i aquests recursos econòmics els va trobar en els multimilionaris del món digital. Avui dia, a part d’aquests, també hi participen empreses americanes, com Cargil, GBS, Tyson Food o europees com Whole Food, Carrefour, Domino’s Pizza, Nestlé, Uniliver, o Wallmart, entre altres, però també són finançats per organitzacions en defensa dels animals o fundacions com la Silicon Valley Foundation, que pretenen generar un deure moral en els ciutadans perquè facin la seva aportació econòmica per disminuir el sofriment del bestiar.

El missatge d’aquestes organitzacions és posar contínuament entredit el benestar animal de la nostra ramaderia perquè els consumidors deixin de consumir carn. Està molt clar que el moviment a favor de la carn sintètica creix, i ho fa criminalitzant la imatge i el bon fer de la cria tradicional ramadera. Tot i que és lícit que sorgeixin noves dietes i que tothom pugui escollir amb llibertat el que vol menjar, els que som ramaders i vivim cada dia la realitat de les nostres granges, amb els nostres animals, no podem permetre segons quines afirmacions i arguments que falten a la veritat.

Totes i tots contribuïm a l’efecte del canvi climàtic i en som responsables, ara bé, cal explicar en quina mesura ho fa cadascú amb dades contrastades i més acurades.

Garzón fa responsable la ramaderia del 14,5% del total d’emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH). Segons el Ministerio de Transición Ecológica y Reto Demográfico, el 2020 el conjunt dels sectors ramaders va contribuir amb un 9,1% de les emissions de GEH de l’estat espanyol.

Una xifra bastant inferior a la del transport (27,7%), la indústria (21,4%) i la generació elèctrica 10,3%.

Cal tenir en compte les circumstàncies especials que va implicar el confinament i el descens acusat que va experimentar el transport.

El sector agrari compta a més amb una particularitat exclusiva de la seva activitat, té la capacitat de reduir de manera natural part dels gasos d’efecte hivernacle que genera. La terra cultivada i les pastures actuen com a embornal de CO2. Durant el període 2007-2020 aquests tipus de terres van absorbir el 29% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle que havien produït.

L’agricultura i ramaderia cel·lular és molt més contaminat, en termes de producció de CO2, que la convencional. Els estudis realitzats per la Martin School d’Oxford demostren aquesta realitat: la producció in vitro necessita realitzar-se en un espai completament estèril, que comporta un consum molt més elevat d’energia.

També es qüestiona el consum de carn en relació amb la salut i obliden que forma part de la dieta mediterrània, una de les més lloades del món. Experts en nutrició de prestigi parlen de la carn com a principal font de proteïnes, que conté minerals i vitamines fonamentals per a la nutrició i una bona salut, que afavoreixen el desenvolupament i funcionament de l’organisme i és essencial especialment en l’etapa de creixement. Eliminar-ne el consum pot afectar la salut de la població en tots els nivells i totes les edats.

De moment s’han presentat 3 o 4 patents de carn cel·lular, ara bé, dins de la UE encara no hi ha normativa respecte d’aquest tipus d’alimentació, per tant, encara no està autoritzada. Cal elaborar una regulació abans que puguin sortir aquests aliments de laboratori al mercat. Cal trencar el lobby al Parlament Europeu, fer reunions informatives i trobades amb els eurodiputats, independentment del partit polític que siguin.

No podem com a sector quedar-nos quiets, cal que ens mobilitzem, cal que generem debat, organitzant xarrades, jornades i conferències amb científics i experts en alimentació, cal apropar-nos als consumidors i a la societat en general per poder explicar la nostra manera de produir i cuidar el nostre bestiar, perquè la societat tingui prou informació per triar la dieta que vol seguir.

I, sobretot, cal fer una tasca pedagògica amb les noves generacions. Des de petits i des de l’escola, aquesta ha d’instaurar una nova assignatura sobre el món de l’alimentació: d’on provenen els aliments, com es produeixen i quin paper juguen en el nostre creixement i desenvolupament. L’educació i la informació són imprescindibles en el moment d’ajudar-nos a decidir i escollir entre la carn de tota la vida i la cel·lular o de laboratori, que, per a mi, no serà mai carn.