La doble oportunitat

És evident –i comprovat– que la dinamització econòmica, social i cultural d’un país exigeix estar ben connectat. I empro aquest concepte en uns temps en els quals la connexió ha sobrepassat els límits que hom podia imaginar abans de la pandèmia. Les noves tecnologies ens han apropat en moments en els quals les distàncies físiques han esdevingut més que rellevants. I, sens dubte, aquestes noves eines han arribat per quedar-s’hi. I no només per quedar-s’hi, sinó per fer de les distàncies obstacles cada cop més superables.

Ara bé, aquest apropament virtual que tots hem pogut experimentar també ens ha posat més en relleu la necessitat de disposar d’una xarxa de comunicacions físiques més eficients, més àgils i més sostenibles. Ser i portar en el moment just és cada cop un valor més preuat, però fer-ho amb el mínim cost econòmic i energètic encara ho és més.

Des d’avui, primer dia de setembre, queden lliures de peatge 556 quilòmetres d’autopistes a Catalunya per haver expirat la concessió de les empreses adjudicatàries del servei. Entre les vies alliberades hi ha l’AP-2, que uneix Lleida amb el Penedès i que, avui en dia, és la via per carretera més ràpida – i segura– per connectar la nostra vegueria amb el port de Tarragona. Tots som coneixedors de l’alt índex d’accidentalitat a l’N-240, que fins ara ha estat la via més utilitzada per al transport de mercaderies.

L’alliberament de l’AP-2 obre el camí per convertir aquesta infraestructura viària en l’eix principal de connexió entre ambdós territoris i, al mateix temps, per reduir la sinistralitat de l’N-240, convertint-la en un connector entre els municipis per on passa. Ara bé, el que no seria acceptable és concebre la “nova” AP-2 com una via únicament de pas, sinó que cal entendre-la com un element dinamitzador del territori que creua.. Però tampoc seria de rebut reduir la connectivitat física entre Lleida i la resta de país a les carreteres i a les autopistes, siguin o no de peatge. El model que reclama el present ha de tenir en compte –i a parts iguals– el binomi temps-sostenibilitat en qualsevol tipus de transport, sigui de persones o de mercaderies. En un futur immediat el valor raurà, per una banda, en la capacitat de reduir les distàncies prioritzant el consum de productes de proximitat, i per altra banda, el cost energètic de cada km desplaçat.

I no només serà així perquè ho fixen els objectius europeus, sinó que les mateixes anàlisis de costos de les mateixes empreses i dels mateixos consumidors ho tindran en compte.. En definitiva, que l’alliberament de l’AP-2 no només suposa un gran eix de connexió i obre les portes a la dinamització de les nostres comarques, sinó que també obre de bat a bat la necessitat de replantejar les inversions a la xarxa de mobilitat cap a un model més sostenible.