És hora que els nostres pagesos i ramaders actius estiguin presents a la nova PAC

L’any 1957 se signà el Tractat de Roma, constitutiu de la Comunitat Econòmica Europea en què es fixen les bases per a la creació de la Política Agrària Comunitària. Les línies mestres de les polítiques agràries a Europa marquen l’estabilització dels mercats agraris, garantir uns preus raonables per als consumidors i fixar la continuïtat i la viabilitat de la pagesia, també la familiar, com a element clau en l’agricultura europea. La realitat i l’actualitat, però, contradiuen els propòsits dels pares fundadors de la UE.

La reforma de la Política Agrària Comuna (PAC) de la UE, per al període 2023-2027, encara un acord polític entre el Parlament Europeu i el Consell Europeu –la reunió de caps d’Estat i de Govern– per fer-la més justa, més alineada amb els objectius fixats al “Green Deal”, que proporcionin les eines necessàries a la pagesia i a la ramaderia i que aconsegueixi ser més justa, més verda, més flexible i més respectuosa amb el benestar animal. Aquests objectius també volen aconseguir una millor distribució dels ajuts amb les petites i mitjanes explotacions agràries familiars, així com amb els joves pagesos.

Davant d’aquest escenari, des del PDeCAT defensem la demanda històrica del sector i de les nostres comarques. Cal incloure el sector de la fruita en la nova PAC. I defensem que no hi hagi una reducció dels fons que la pagesia, la ramaderia familiar i productiva han rebut fins ara. Ara arriba el moment decisiu per saber si el sector de la fruita en quedarà exclòs, com sempre, o per primer cop encaixarà dins la nova política agrària.

Aquest va ser el compromís del ministre espanyol d’Agricultura, quan va venir a les nostres terres enmig de la campanya electoral al febrer d’aquest any 2021 i va manifestar que volia incorporar la fruita dins la PAC.

L’envelliment de les persones i famílies productores (únicament un 7% es troben per davall dels 40 anys), la manca d’horitzó de prosperitat i de relleu generacional i una redistribució gens equitativa dels fons europeus conformen els grans reptes del context i el present immediat del sector primari.

A més a més, el sector es veu immers en un increment dels costos de producció cada cop més importants, uns índex de preus i la renda agrària amb una tendència a una reducció constant de 12 punts percentuals en relació amb el 2006.

En conclusió, dedicar-se a la pagesia i a la ramaderia avui és una qüestió més de creences i de convenciment que de viabilitat econòmica. I així, el futur de les persones, les famílies i les nostres comarques està en perill.

És per això que la gent del PDeCAT hem defensat que la nostra agricultura i ramaderia estiguin basades en explotacions agràries familiars, fet que permetrà vertebrar el territori i assegurar una posició de més fortalesa per lluitar contra el despoblament. Sense projecte econòmic no hi ha la possibilitat de construir cap projecte social.

Si el món rural no pot guanyar-se la vida dignament en el seu entorn, les comarques, el territori i el país quedaran deserts. La Política Agrària Comuna ha de ser una eina útil per redistribuir les rendes, no per imposar més burocràcia i dificultats a la pagesia que defensa el territori, té cura de l’entorn i d’una alimentació basada en la salut, el benestar i la qualitat. La pagesia necessita que la fruita sigui inclosa en la futura PAC i que es prioritzi la figura de la pagesia activa i les explotacions agràries familiars. És moment de les persones i lideratges valents i constructors.