Tornen els 80?

És evident que la nostàlgia té tirada. Que l’hi diguin a Hollywood, que aquest mes ens delecta amb una nova entrega de James Bond (l’última protagonitzada per Daniel Craig?), la reedició de Dune (la ciència-ficció no és només Star Wars) o Jungle Cruise: una aventureta que ens ven un Indiana Jones femení (Emily Blunt) acompanyat pels músculs de Dwayne Johnson The Rock, demostrant que la fórmula de Conan el Bárbaro i els estereotips no s’han mogut ni un mil·límetre en quaranta anys. L’Afganistan torna a ser enmig del focus, com una broma macabra de molt mal gust.

Les nuclears continuen sent objecte de debat, encara que aquesta vegada ningú amb dos dits de front no pot negar que juguen un paper fonamental a l’hora de dotar-nos d’energia a un preu raonable. De nou ens veiem debatent i discutint sobre uns Jocs Olímpics a Barcelona. I un bisbe penja els hàbits “per amor”. Tot un déjà vu.

A Lleida tampoc no és que hàgim avançat gaire. Al contrari. Els carrers acumulen una porqueria que no es veia en molts anys. Els rosegadors tornen a ser actors convidats a la nostra llista de carrers. Juntament amb ells, plagues de coloms poblen els nostres fanals i lleixes, com si fossin els emissaris d’una adaptació d’Alfred Hitchcock. Només que en lloc d’atacar-nos físicament ho fan amb els seus excrements i brutícia incontrolada. Un reflex del mal que fan senglars i conills a la nostra Horta, que campen al seu aire a causa d’un animalisme mal entès.

Tanmateix, no tota la culpa és dels animals: l’espai públic ha estat envaït per unes escombraries pràcticament extintes fins ara. Les papereres sembla que han perdut la seua funció, mentre que els contenidors estan desbordats de residus, quan no són destrossats per actes vandàlics. No és una exageració: només fa falta passejar-se per República del Paraguai, Mart o Pearson per veure –i olorar– aquestes muntanyes literals d’escombraries. Fins al punt que ni abocar-hi aigua a les 3 de la tarda arriba a dissimular el problema.

I si la brutícia no fos suficient, queda la seguretat. Estrebades de cadenes a dones grans. Atracaments a mà armada. Tirotejos. Augment del consum de marihuana i heroïna... Venda de droga a plena llum del dia enmig de la ciutat... No és la Gotham del Batman de Tim Burton, sinó un repàs dels successos locals dels últims quinze dies d’agost, que en principi mai no passa res. I això sense anomenar ni la pandèmia ni la temuda sisena onada, que esperem que no arribi mai.

Així que què hauríem de demanar per a aquesta tornada a l’escola? Un Robocop per acabar amb el crim? Un MacGyver per arreglar els nostres problemes amb un xiclet i un filferro? Millor demanem una mica de sentit comú al nostre equip de govern minvant: més neteja i menys municipalitzacions que no podem assumir. Més seguretat i menys agents Covid, que no coneixen la normativa que cal aplicar en cada moment. Més fets i menys paraules que no porten enlloc.

Perquè, encara que comencem la recta final d’aquest any 2021, sembla que hàgim retrocedit quaranta anys. No només perquè aquest equip de govern està més pendent de conservar els seus seients que de gestionar la ciutat. És que li falten idees.

Els falta projecte. Els falta imaginació i valentia. I davant d’això només els queda mirar al passat. Així ens va. Però si us plau, que no recuperin les muscleres.