Per uns impostos municipals més justos

A finals de mes l’Ajuntament ha d’aprovar les noves ordenances fiscals municipals: els impostos, taxes i preus que hem de pagar per finançar part dels serveis municipals. Sabem que a Lleida tenim alguns impostos massa alts, però la delicada situació econòmica en què anteriors governs van deixar la Paeria, deixa poc o gens de marge per fer canvis que redueixin els ingressos municipals. El que sí que pot fer, almenys, és no augmentar els tributs, tal com ja ha anunciat el govern, i introduir millores per augmentar la justícia fiscal i acompanyar polítiques imprescindibles de transició ecològica.

Posar fi a situacions de privilegi. Ens referim a les empreses de distribució i comercialització d’energia, que durant massa anys s’han estalviat pagar la taxa que els correspon per l’aprofitament que fan de l’espai públic. O a Telefònica, que hauria d’estar pagant un 1,9% dels seus ingressos a la ciutat, en tant que empresa privatitzada que es va quedar amb una infraestructura de telecomunicacions que era de tots.

Entre elèctriques i telecos, l’Ajuntament ha deixat d’ingressar uns 1,5 milions d’euros que han engreixat els abundants beneficis d’aquestes empreses.

També ens referim a l’Església, que no paga IBI quan hi ha sentències que diuen que l’hauria de pagar per tots aquells immobles que no siguin espais de culte o espais per fer tasca social o de beneficència. Per entendre’ns, no ha de pagar IBI per les esglésies o els locals de Càrites, però sí per les nombroses propietats que no tenen aquests tipus d’ús i en què l’Església gaudeix d’un privilegi comparatiu respecte d’altres entitats que sí que paguen l’IBI religiosament.

Menys pressió fiscal a qui menys té. Si fins ara el llindar per accedir a moltes bonificacions està en uns ingressos de 564 euros/mes per família –l’índex IPREM–, proposem ampliar-lo a 1.200 euros. Pensem que les bonificacions no han de ser només per als que estan en greu situació de vulnerabilitat, sinó que han d’arribar també a moltes famílies que veuen com puja el cost de la vida mentre mantenen ingressos mileuristes.

També per avançar en la justícia fiscal, plantegem una rebaixa de les taxes de les escoles bressol per a famílies amb dos o més infants o amb infants en acolliment o amb discapacitats..

Acompanyar polítiques de transició ecològica. Les taxes municipals ens permeten promoure les bones pràctiques, amb bonificacions per aquells que participen de la recollida porta a porta, per als comerços que han substituït els plàstics d’un sol ús o per als qui utilitzen vehicles de baixes emissions. I desincentivar les males pràctiques, amb recàrrecs per als qui, estant en barris de recollida porta a porta, no hi participen, o per als establiments que segueixen omplint el planeta de plàstics no reutilitzables ni compostables.

Són totes mesures realistes que estan en la línia del Pacte d’Entesa que havíem signat, en què es deia que s’havien d’introduir canvis als impostos i taxes municipals amb criteris de fiscalitat progressiva i mediambiental, i s’especificaven algunes de les mesures que tornem a proposar enguany. I que hauran d’anar acompanyades d’una millor gestió del cobrament dels impostos, perquè tothom pagui el que li toca, i encara més, d’una millor gestió de les despeses per assegurar, com deia el Pacte d’Entesa, que els canvis en la fiscalitat “repercuteixin en la inversió social, la millora dels serveis, i la reducció del deute”.