Joan Oró i l’aigua

Aprofitant la visita a Lleida de la científica Mercè Piqueras, biòloga de prestigi, que fou col·laboradora directa del doctor Joan Oró, la Fundació que porta el nom del savi lleidatà va organitzar per a la tarda del catorze de setembre una visita per a un públic necessàriament limitat a la Col·lecció - Museu Joan Oró del Parc de les Aigües, lloc deliciosament evocador a les portes de la tardor. El president de la Fundació, Francesc Oró, va rebre els convidats, amics i familiars, entre ells la segona esposa del científic, Antonieta Vilajoliu.

Un Museu sobre la vida i l’obra de Joan Oró i Florensa podia localitzar-se al bell mig de la ciutat; tanmateix, la instal·lació del conjunt al Parc és molt ben pensada, perquè d’una banda, sempre la temàtica de la col·lecció d’imatges fotografies, projecció de vídeos, objectes, eines i quaderns de treball atraurà un públic de petits grups específicament interessats en la ciència; i de l’altra, l’escenari envoltant és també el lloc idoni per a visites d’escolars –que ja es produeixen per simple esgambi, i que ara tindran una motivació afegida.

Veure Joan Oró adreçar-se als especialistes en astronàutica o bioquímica a qualsevol universitat o congrés internacional devia ser críptic per als profans; però els qui coneixíem el nostre compatrici sabem amb quin llenguatge més planer era capaç de satisfer les preguntes que li feien els alumnes de les escoles i instituts. En vaig ser espectador quan el vaig convidar a l’IES de les Borges Blanques.

Obrí l’acte en representació del Paer en Cap el titular de Cultura Jaume Reguant, saludant les autoritats i convidats a l’acte, donant la benvinguda a la doctora Piqueras i fent un resum de la seva carrera; a continuació Francesc Oró explicà què s’ha fet fins ara dins la Fundació, els projectes del Museu per al futur, tot demanant el suport de la Paeria.

La doctora Piqueras, amb una valuosa col·lecció de títols acadèmics, ha preferit la investigació a l’exercici del professat i, en aquesta visita a les instal·lacions del Xalet dels Enginyers, o Pavelló de l’Aigua, va explicar la seva relació amb Oró, quan aquest ja estava molt compromès en la seva tasca i, sobretot, molt endinsat en les teories i hipòtesis sobre l’origen de la vida a la Terra. Oró preparava sempre intervencions en Congressos o articles científics i passava el guió a la Mercè, la qual disposava el text definitiu, ordenant-lo si ja venia en anglès, o el traduïa si les notes passades pel científic estaven redactades en català. En aquest sentit la col·laboració fou d’una entesa total.

La tasca específica de preparació del material equivalia a un esforç compromès, perquè la mobilitat del científic, les connexions múltiples a què obligaven les acumulades obligacions, el posava en contacte amb investigadors i experts de tot el món, i en els darrers anys assenyaladament russos. . A casa seva a Barcelona l’Oró tenia el diccionari rus-anglès i obres dels seus col·legues russos.

La preocupació de Joan Oró per avançar en el coneixement de l’origen de la vida a la Terra el menà a estudiar amb esperit crític els treballs anteriors, als quals ell afegí un peculiar biaix, basat en la possible intervenció dels cometes en la presència d’aigua en la Terra.

La doctora Piqueras, amb simpàtica i jovial familiaritat, va exposar les opinions d’Oró sobre el cas dels cometes; afegí que tal vegada el planeta Terra hauria de dur el nom d’Aigua, perquè la realitat és que estem envoltats de planetes eixuts, i l’únic en què el tant per cent d’aigua és dominant i els continents ocupen sols una petita part de la superfície del globus és la Terra. D’on venia aquesta aigua?

Els cometes perden densitat quan reben l’acció del Sol, i en estar compostos d’aigua (gel sec) més diòxid de carboni i amoníac, entre altres substàncies, i haver deixat caure esquitxos de gel i pols en abundor i repetidament sobre el nostre planeta fa milions d’anys, van produir les mars i oceans primers. Teoria només, però prou atractiva, segons Mercè Piqueras, i més encara –afegí– explicada aquí, al Parc de les Aigües.

Joan Oró, lleidatà, català universal, és ara més present a la seva ciutat.