Les mateixes circumstàncies, la mateixa falta de recursos, la pervivència de les mateixes retallades

Hem encetat un nou curs escolar, el 3r ja en aquest temps de pandèmia.

I l’estrenem amb les mateixes circumstàncies des del punt de vista de la situació que imposa la crisi sanitària, si per cas una mica alleugerida per l’impacte positiu de la vacunació. Les mesures preventives i de protecció implementades el curs passat es mantenen amb alguns matisos, i per això mateix insistim en què continuen essent, com ho eren fa un any, insuficients.

Poc s’ha fet en la qüestió de la ventilació mecànica o assistida fiant-ho tot a la ventilació natural, ben poc a abaixar les ràtios, gens ni mica a dotar els centres de personal sanitari o proveint suficientment i a temps de mascaretes autofiltrants FFP2 tots els professionals que intervenen en l’acció educativa directa amb l’alumnat..

Aquesta és sens dubte la cara de la moneda que ha obert i ha omplert els informatius aquests darrers dies: tornada presencial als centres al 100%, lleu flexibilització d’algunes mesures i la novetat que els adolescents i joves que hagin estat vacunats no hauran de guardar quarantena en cas de ser contacte estret d’un positiu de Covid.

Ben pocs responsables de l’administració se’n recorden, però, de les retallades patides durant la darrera dècada i que a hores d’ara resten per revertir: crisi econòmica, pròrrogues de pressupostos, crisi sanitària, un munt d’excuses per no retornar a la situació anterior, la del 2010, quan les condicions laborals dels treballadors/es eren millors, l’atenció a l’alumnat es podia fer amb més garanties de qualitat i el poder adquisitiu superava l’actual. És evident que calia i cal fer atenció en primer lloc a la greu crisi sanitària, però aquest fet no pot fer oblidar ni pot emmascarar la reivindicació per la reversió d’allò que ens va ser sostret i que va camí de perpetuar-se.

També aquest serà un pilar de la nostra acció sindical aquest curs, una vegada més.

Així, doncs, un curs que s’inicia en les mateixes circumstàncies, amb menys recursos dels que caldrien i amb unes retallades que encara perviuen. .

Per si això no fos prou, van resultar absolutament decebedores les declaracions del nou conseller d’Educació el mateix dia de l’inici del curs quan davant les preguntes de diversos periodistes d’una coneguda tertúlia matinal no va poder concretar gairebé res en relació amb els qüestionaments que se li feien sobre l’increment de la inversió educativa en els pressupostos per al 2022, el suposat blindatge del català en el marc de la nova llei estatal (LOMLOE) o el grau d’aposta del govern per l’educació pública en un moment en què creix la demanda de places públiques.

Tot plegat, amanit amb la colossal falta de planificació en els ensenyaments de la Formació Professional que ha obligat el Departament a improvisar mesures per fer front a l’augment de la demanda per poder cursar aquests estudis.

Mesures basades en l’autorització de l’augment de ràtios –just en la direcció contrària del que és necessari– i l’educació online a través de l’Institut Obert de Catalunya (IOC) el qual està pensat per a persones adultes i no pas per a alumnes de 16 anys que surten de l’ESO i que allò que necessiten és socialització, orientació i tutoria. I, encara, amb la generalització en tots els serveis territorials del sistema de contractació de personal substitut per mitjà de l’entrevista personal, dinamitant així els principis en els quals s’ha de basar la contractació de llocs de treball públics: mèrit, transparència, igualtat, capacitat.

.

En definitiva, no gaires bons presagis per al nou curs que estrenem. Precisament per això caldrà intensificar la lluita per una educació pública i de qualitat, per la recuperació de les condicions laborals manllevades i seguir denunciant la perversió que suposa l’anomenat decret de plantilles i la manca de planificació dels estudis de Formació Professional.