Reactivació i transformació

La reactivació econòmica a través d’un pla de transformació digital que inclogui tots els àmbits del sistema socioeconòmic ha estat encunyada com a digitivació.

Les solucions digitals asseguren la continuïtat del negoci: faciliten el teletreball i la col·laboració, proporcionen informació a temps real i asseguren la comunicació amb clients i proveïdors.

Però són les persones i l’estratègia les que han de liderar la transformació digital, no la tecnologia. Lògicament, tots aquests canvis han estat més ben suportats per aquelles pimes que ja tenien plans de transformació digital en marxa, més o menys avançats. Per a aquestes, tan sols va ser necessari accelerar un procés en el qual ja estaven treballant, i és la innovació la que ha tingut molt a veure amb la posició de la qual avui gaudeix.

Adaptar-se tecnològicament ha estat una de les claus del seu èxit. Es tracta d’un canvi important per a una empresa amb un gran nombre de centres de cost, però era necessari per mirar cap al futur amb tranquil·litat i guanyar en agilitat i productivitat, especialment en la integració dels fluxos logístics i financers.

La digitalització incrementa l’eficiència empresarial. Augmenta en un 12 per cent la rendibilitat, millora la gestió del negoci en un 19 per cent i redueix els temps operatius en un 16 per cent i set de cada deu empreses espanyoles han aprofitat la pandèmia per impulsar la seua transformació digital.

Els fons europeus i el Pla 2025 posen el focus en la digitivació, però necessitem també que l’administració es digitivi juntament amb les pimes i que hi hagi un pla estratègic de capacitació del nostre talent, en especial dels més joves.

Està clar que la transformació digital passa per la robòtica i la intel·ligència artificial, però cap on van els treballadors amb la robotització i la intel·ligència artificial?

La disrupció de la tecnologia s’ha convertit en un dels elements més característics del segle XXI. El seu caràcter innovador, canviant i transcendent està afectant tots els àmbits de la realitat professional i social.

El creixement i desenvolupament de les aptituds de les noves tecnologies generen un gran impacte en les tasques físiques i capacitats intel·lectuals que tradicionalment han exercit les persones i suposaran canvis dràstics en les relacions professionals i socials.

La robotització, digitalització i incorporació de la intel·ligència artificial en l’àmbit laboral implica des d’ometre tasques repetitives i monòtones fins a disposar d’habilitats cognitives a un cost més baix que el d’un treballador. Per exemple, des de l’any 2018 hi ha un advocat robot i al Japó ja circulen vehicles autònoms.

El punt d’inflexió el marquen els avenços en intel·ligència artificial. Comptar amb màquines capaces d’emmagatzemar experiències i aprendre dels errors i encerts augmentarà la productivitat i competitivitat, reduirà costos i induirà millores en qualitat, incrementarà la capacitat d’entrar a nous mercats i augmentarà la productivitat.

El nivell d’impacte en les relacions laborals i socials de l’automatització dependrà d’aquelles activitats, professions i habilitats poc susceptibles a la substitució o de la necessitat de determinades qualitats humanes com, per exemple, la intel·ligència emocional, la capacitat de comunicació, la capacitat per resoldre conflictes, l’empatia, la creativitat, la capacitat de fer anàlisi crítica, la vocació pedagògica.

És per aquesta raó per la qual el reciclatge professional és més que mai una obligació necessària i dinàmica, i potenciar les habilitats de transformació digital. Un dels desafiaments més importants de la societat és com resituar la mà d’obra desplaçada.

Un altre dels desafiaments que s’han de superar serà el dels salaris. L’automatització parcial pot suposar una disminució d’aquests.

Per aquest motiu, serà important comptar amb polítiques salarials que permetin generar noves formes d’ocupació i garantir l’abast de la protecció de la seguretat social.

Els riscos que comporta la robotització poden afectar especialment el mercat laboral espanyol a causa dels seus trets estructurals: el tipus d’ocupació preponderant (poc qualificada), el dèficit en competències digitals, el desajust i la manca d’adaptació dels sistemes educatius a les demandes del mercat.