Líder 'multiusos'?

Serveix una o un líder per a tot? És el lideratge multiusos?

En la coneguda sèrie Germans de sang, o al llibre de Stephen Ambrose en què es va basar, Band of Brothers, sobre una companyia aerotransportada de l’exèrcit nord-americà a la Segona Guerra Mundial, recordaran el capità Sobel, l’estricte instructor, i el tinent Winters, el seu segon.

El comandament de Sobel és despòtic, asfixiant, obsessionat per les imperfeccions, aviat a la injustícia i mai donat a reconèixer mèrits. Els soldats de la companyia pateixen les seues arbitrarietats i s’endureixen suportant les penalitats que els infligeix.

La companyia es converteix en un grup unit en el seu patiment i en la seua resistència a l’intransigent oficial. A més, aquest demostra la seua incompetència en les maniobres de combat que realitza la companyia.

Alhora veiem que el tinent Winters sap avenir-se amb els soldats, està al corrent de les seues necessitats i no s’extralimita en les seues funcions de comandament. És capaç d’autocontrolar-se, se centra en l’important, i és competent en l’orientació i en el maneig de tropes en les maniobres.

En capítols posteriors de la sèrie, lluitant a Normandia, veurem que Winters exerceix un lideratge que aconsegueix resultats i alhora procura el benestar de la seua tropa.

Un és un líder, l’altre és un cap. El lideratge de Winters té una autoritat que emana de les seues capacitats i la seua equanimitat; Sobel és un cap l’autoritat del qual emana de la força i de la imposició, els seus soldats només el reconeixen l’autoritat pel grau i es burlen d’ell a l’esquena.

Els proposo que tornin a veure aquests capítols per xarrar amb amistats o companys de feina sobre aquest concepte de líder davant del de cap. Els ho proposo perquè, ben mirat, Sobel realitza molt bé la seua comesa a l’entrenar amb duresa i acarnissament un grup que haurà de patir els rigors físics i psicològics del combat. El seu lideratge, o més aviat la seua direcció, converteix un grup de desconeguts en una companyia de combat unida i solidària. Si Sobel ha realitzat bé la seua comesa, encara que hagi abusat de les formes i de la seua posició, ¿podríem dir que el seu lideratge ha estat eficaç, ja que ha complert la seua comesa com a oficial instructor?

Un líder i un (mal) cap són com l’eficient i l’eficaç.

Matar mosques amb un canó pot ser eficaç, però no eficient. L’eficàcia se centra en el resultat, l’eficiència se centra a arribar a un resultat que utilitzi recursos disponibles de manera racional.

El capità Sobel és eficaç en el seu entrenament, però no és eficient, ja que malgasta recursos de confiança, respecte i equitat; la companyia està preparada, però sent odi i menyspreu envers el seu comandament, i qui sap si cap al col·lectiu del mateix exèrcit.

També podem veure-ho des d’aquest punt de vista: Sobel és el líder adequat per a la instrucció, Winters el líder per al combat. Què passaria si Sobel portés els seus homes al combat, o si Winters fos l’instructor en cap? Podríem dir que cada líder ha de trobar el seu lloc, que no podem liderar sempre de manera eficaç, i a tota hora i lloc.

La líder, i el líder, si ha de conèixer les capacitats i limitacions del seu equip, molt més encara s’ha de conèixer a si mateix, per saber quan pot exercir un lideratge eficaç i quan és millor que una altra persona ho faci. On he de i puc liderar? On no hauria de liderar i deixar que d’altres ho facin?.