COL·LABORACIÓ
Pels regants de l'Horta, el bon govern
La Junta de Sequiatge és l’òrgan que aglutina la comunitat de regants de l’Horta, que es nodreix de l’aigua del Canal de Pinyana per al reg dels seus cultius. Aquesta setmana vull fer una especial referència a les nostres pageses i als nostres pagesos que, al llarg dels anys, han contribuït i han dedicat esforços per portar l’aigua a les nostres terres i per oferir-nos els aliments que han produït gràcies a la seva dedicació. A Lleida, el repartiment i la gestió de l’aigua a través de la Junta de Sequiatge ha evolucionat al llarg de la història pels canvis socioeconòmics que s’han produït. El pas de l’aigua pel nostre territori ha deixat al nostre mapa centres de producció, molins i les farineres, que són un patrimoni preuat de la nostra ciutat i de les nostres contrades.. Ara, però, la realitat és ben diferent, i els regants segueixen afrontant nous canvis i reptes en la producció i en el reg per ser més eficients i sostenibles.
En aquesta línia, la Junta de Sequiatge va decidir tirar endavant les obres per a la modernització del reg de l’Horta, amb un cost de 7,5 milions d’euros, per materialitzar un projecte clarament encarat al procés de transició i transformació ecològica i a l’optimització de recursos tan essencials com l’aigua. Mentre l’anterior govern socialista, que jo presidia, va fer una aposta clara per reclamar públicament a la Generalitat i a l’Administració General de l’Estat que posessin recursos per procedir i finançar la modernització, el govern municipal no fa més que posar-hi pals a les rodes.
L’actual govern de la Paeria ha qüestionat i ha fet tot l’inimaginable per fer trontollar el projecte, qüestionant les decisions preses pels òrgans rectors de junta i el mateix projecte, segurament per raons inconfessables.. Hem sentit menysprear la legitimitat de la Junta de Sequiatge, l’origen fundacional de la qual es remunta a meitats del segle XVIII, a través de l’estratègia de marejar jurídicament i políticament un projecte subvencionat en gran part per la Generalitat, amb la clara voluntat d’aturar el projecte.
Volent-se carregar de raons, el govern municipal va encarregar estudis i un dictamen realitzat pel doctor Antonio Ezquerra, professor titular de Dret Administratiu a la Universitat de Lleida, que els diu que, com a ajuntament, no hi poden interferir, no poden qüestionar ni fiscalitzar l’acció de la Junta de Sequiatge i han de pagar, com a propietaris d’hectàrees, els diners que corresponen. Dos anys després de bloquejos, ara s’han de posar a córrer i a treballar.
A més, en l’estudi, el doctor Ezquerra també afirma que la Junta de Sequiatge és sobirana, té personalitat jurídica pròpia i no està sotmesa als poders públics.
Les traves imposades per part de l’equip de govern municipal a la Junta de Sequiatge són un nou exemple de la mala governabilitat.
S’ha posat en dubte l’honorabilitat dels membres de la Junta de Sequiatge i, per això, esperem que l’alcalde Pueyo els faci una visita i, en nom del govern municipal, els demani perdó. És insòlit el que passa a Lleida, amb un govern municipal posant pals a les rodes a col·lectius, institucions, empreses i persones per a projectes que han de generar riquesa, ocupació i prosperitat. No és la primera vegada que passa.
Atès que ara el govern municipal s’ha dotat d’un codi ètic i d’unes persones que han d’impartir i decidir sobre l’ètica de la política municipal, potser serà hora que comencin avaluant si els impediments i el filibusterisme polític i pressupostari del govern municipal amb la Junta de Sequiatge compleixen amb l’ètica que s’espera dels governs públics. .
Els intents de bloqueig que hem vist als regants són una mostra més d’un govern municipal que no creu en l’Horta ni en la capacitat de producció agroalimentària dels nostres productors. Un tarannà que s’afegeix, malauradament, a la falta de propostes i d’ambició per fer una veritable revolució a l’Horta i projectar-la com a rebost agroalimentari del sud d’Europa.