Passaport Covid i treball

Itàlia va ser el primer país europeu a aprovar el passaport Covid obligatori per accedir a un lloc de treball i és exigible, no només als empleats d’empreses privades, sinó també als funcionaris.

És una mesura provisional per protegir la salut i la reactivació econòmica. Aquest passaport certifica que una persona ha rebut com a mínim una dosi de la vacuna, s’ha sotmès a una prova de Covid en les últimes 72 hores o ha passat la malaltia, i es requereix en qualsevol esdeveniment social: anar al cinema, museu, gimnàs, estadi esportiu o sopar en l’interior d’un restaurant.

També, òbviament, és obligatori al personal docent i sanitari (en aquests moments hi ha més de 740 metges suspesos per rebutjar la vacuna).

Tots aquells treballadors que es neguin a posar-se la vacuna s’arrisquen a no percebre cap remuneració, però no se’ls pot acomiadar. El treballador que es presenti a l’empresa sense el certificat serà considerat absent i després de 5 absències serà suspès, sense que això pugui afectar el lloc de treball, fins que presenti l’esmentat certificat.

El que sí que és evident és que l’obligatorietat del certificat per anar a treballar a Itàlia ja està tenint efectes en la campanya de vacunació.

En tot el país s’està notant un increment generalitzat de reserves per injectar-se la primera dosi. Aquestes demandes per inocular-se s’han disparat entre un 20% i un 40%.

Als EUA el president Biden va imposar la vacuna a 4 milions de funcionaris.

Google va ser pioner a l’anunciar als seus més de 130.000 treballadors en tot el món que tenen obligació de vacunar-se per tornar a les seves oficines. D’igual manera, s’obliga els empleats de Netflix d’aportar un certificat de vacunació.

A Espanya es pot obligar els treballadors a vacunar-se de la Covid?El Tribunal Suprem (TS) en una recent sentència considera que l’exigència del certificat Covid per accedir a l’interior de l’hosteleria i l’oci nocturn en els municipis gallecs de major incidència pandèmica és una mesura “adequada, idònia, necessària i proporcional”.

És l’única eina possible i eficaç per procedir als locals d’oci i que proporciona un alt nivell de protecció per a la salut pública, ja que pot disminuir considerablement el risc de contagi en els establiments. El benefici que proporciona la mesura és molt superior al sacrifici que comporta l’exigència de presentar la documentació per accedir al local d’hostaleria.

El Suprem considera que el certificat és la mesura que resulta “més adequada” per salvaguardar la vida i la salut dels ciutadans en aquests locals.

A més a més, afegeix el TS, que demanar a la porta del local l’esmentat certificat no produeix cap discriminació entre els que estan vacunats i els que no ho estan, no vulnera el dret a l’intimidat (aquest dret no pot prevaler per damunt del dret a la vida i a la protecció de la salut pública) i no vulnera el dret a la protecció de dades.En relació amb el món del treball, podria una empresa a Espanya obligar els seus treballadors a vacunar-se contra la Covid tenint com a antecedents el que passa en altres països? A Espanya la vacunació no és obligatòria. Vivim en un sistema de llibertat i un ciutadà pot fer amb la seva llibertat el que vulgui, sempre que no causi danys a tercers.

Actualment les empreses i segons les actuals normatives laborals i de prevenció de riscos no podrien obligar a la vacuna de la Covid-19 els seus treballadors, perquè prevalen els seus drets fonamentals a la llibertat, integritat, privacitat i intimitat previstos a la Constitució Espanyola.

En aquest sentit, la llei 41/2002 reguladora de l’autonomia del pacient estableix que “tot pacient o usuari té dret a negar-se a un tractament (en aquest cas a la vacuna) sota el principi del consentiment informat”. En conseqüència, les organitzacions poden recomanar als seus empleats que es vacunin, però sota cap concepte poden obligar a vacunar-se i ni tan sols les empreses poden informar-se si els seus treballadors estan vacunats o no.

Igualment, les empreses no poden de cap manera prendre cap classe de represàlies; ni aplicar criteris discriminatoris respecte a aquells que no vulguin vacunar-se i igualment està prohibit acomiadar-los (l’acomiadament seria nul).

Per tant, no seria aconsellable en aquest país exigir “en principi” la vacunació obligatòria a tots els treballadors com ha passat a Itàlia, però sí que es podria valorar la seva obligatorietat per a determinats treballs (hospitals, centres educatius, etc.) en els quals els empleats estan en risc o poden causar danys a tercers, restringint, en tot cas, drets fonamentals (que mai poden ser absoluts segons indica el Tribunal Constitucional) a l’empara d’un altre bé digne també de ser protegit: la salut (Cruz). Finalment, cal afegir que no puc entendre de cap manera el moviment “negacionista”, perquè qui al·lega la seva llibertat individual està posant en perill la llibertat de les altres persones i la col·lectiva.

.