La pobresa a Espanya existeix

Array El 17 d’octubre és el Dia Mundial per a l’Erradicació de la Pobresa. Aquesta fita correspon al primer dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). L’erradicació de la pobresa és un dels més grans reptes globals amb què avui en dia s’està trobant el món, juntament amb el canvi climàtic.

Segons dades del programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD), una de cada deu persones de les regions en desenvolupament viuen amb menys d’1,90 dòlars al dia, quantitat establerta internacionalment com a llindar de pobresa. Moltes persones tenen mancança d’accés a aliments, aigua potable i sanejament adients. Situant-se aquesta problemàtica, sobretot, en molts països de l’Àfrica i en els països empobrits, sense oblidar-nos de les persones excloses en els països més rics.

En el cas del regne d’Espanya, després d’un any i mig de pandèmia, un primer impacte d’aquesta crisi es mostra amb un empitjorament generalitzat dels nivells d’integració per al conjunt de la població, informe de la Fundació Foessa (2021 Anàlisi i perspectives: societat expulsada i dret a ingressos). S’està produint un desplaçament dels diferents estrats de la societat cap a situacions de major precarietat i exclusió social. La conseqüència directa d’això és que 11 milions de persones a Espanya viuen en situacions d’exclusió social, són 2,5 milions més que l’any 2018.

A més, uns 4,5 milions de persones viuen en situació de pobresa severa. La renda mitjana d’aquestes persones (2.471 euros a l’any) és 5,4 vegades menor que la de la mitjana de la resta de persones. El nombre de persones en aquesta situació és d’1,09 milions més que l’any 2008 i 178.000 més que l’any 2019, segons indica el segon informe del 2021 de el European Antipoverty Network.Una de les principals causes d’aquesta realitat són situacions de desocupació i també per l’augment de la precarització del mercat laboral, ja que cada vegada hi ha més persones que treballen i són pobres (una de cada set).Aquesta situació ve provocada pel model econòmic, tal com escriu Antoni Soy (El Capital contra la vida de les persones, La Directa, 22/09/2021): “Ara estem en un moment de capitalisme desfermat (...) en el qual la consecució dels màxims beneficis i la rendibilitat més elevada possible per continuar acumulant beneficis per part dels capitalistes és com una torrentada que fa malbé la vida i el present i futur de la majoria de les persones.

Això és el capitalisme, noies i nois!” Però malgrat les circumstàncies i les dades mostrades, aquesta pandèmia ens ha ensenyat que per solucionar els problemes “ens necessitem els uns als altres (…) Sortir de la crisi social que ha generat aquesta pandèmia ha de ser qüestió de totes i de tots, per no deixar cap persona endarrere” (Foessa, 2021). Per això és necessari recordar l’estimat i enyorat Arcadi Oliveres (a qui la UdL el passat 14 d’octubre va retre un petit homenatge): “Res no canviarà si no canviem d’actituds i de valors i fem que massivament es reclami la justícia social. Si volem canviar de pensament i de manera de fer, o canviem els paradigmes i els valors (amb què ens té sotmesos el sistema capitalista) o no canviem res” (Diguem Prou!, 2012).