Sentències permeten que famílies monoparentals gaudeixin dels permisos de maternitat

Array Des del gener del 2021 es van equiparar els permisos per maternitat i paternitat en 16 setmanes. Actualment s’ha obert un debat sobre si les mares de famílies monoparentals poden disfrutar dels dos permisos acumuladament. Com a conseqüència d’això s’han anat interposant diverses demandes davant dels nostres tribunals, i s’han dictat en alguns dels procediments sentències que estan permetent acumular els dos permisos.Pionera va ser la sentència que va dictar el Tribunal Superior de Justícia del País Basc el 6 d’octubre de 2020, que aplicava la legislació vigent en el moment.

Així, va reconèixer el dret d’acumular a favor d’una mare de família monoparental el permís per maternitat de setze setmanes i el de paternitat per vuit setmanes, sumant, per tant, un total de vint-i-quatre setmanes, ja que en aquell moment els esmentats permisos no estaven equiparats temporalment. La resolució considerava que suposava una discriminació per als pares i fills de les famílies monoparentals el fet que només poguessin disfrutar d’un permís, mentre que les famílies amb dos progenitors podien disfrutar dels dos permisos (setze setmanes i vuit setmanes per cada un d’ells). Es considerava que es vulnerava l’article 14 de la Constitució que declara el dret a la igualtat.Posteriorment van esdevenir altres sentències en igual sentit.

Així ho va reconèixer la sentència del jutjat social número 16 de València, per entendre que “el menor per tenir només un progenitor no pot veure minvat aquell temps de cura que té garantida per la llei”. En el mateix sentit els Jutjats Socials núm. 3 d’Ourense i núm.

1 de Vigo.L’última sentència que ha tractat aquesta qüestió és la sentència dictada aquest mes d’octubre pel Jutjat Social de Terol, que ha reconegut una mare de família monoparental, a més de les setze setmanes de permís per maternitat, el seu dret a disfrutar de deu setmanes més. Concedeix deu setmanes, i no les setze corresponents al permís de l’altre progenitor, perquè les setmanes de diferència són d’obligatori compliment després del part i ja les havia gaudit, per la qual cosa no es va veure disminuït el temps dedicat a cura del menor. Per al jutjat, la pretensió de l’actora està “més d’acord amb l’interès superior del menor, el del dret a la cura i desenvolupament personal, així com el dret a la protecció de la família i infància contingut a la Convenció de Drets del Nen”.Després de les esmentades resolucions existeixen molts altres nous casos plantejats pendents de resolució davant dels Tribunals en el mateix sentit, així com algunes de recorregudes davant d’instàncies superiors.Vist el panorama actual, i en el cas que vosaltres us veieu afectats per una situació similar, us aconsellem que sigueu assessorats per un advocat que pugui informar-vos i defensar els vostres drets adequadament.