Pardinyes, aquell barri

Array Com bé sabeu, tinc especial interès pels barris de Lleida. En els últims mesos, Pardinyes ha marcat l’agenda política de la nostra ciutat. Els veïns i veïnes quan es refereixen al barri repeteixen la frase de “qui t’ha vist i qui et veu”, diuen que “qui ha vist créixer i desenvolupar el barri de Pardinyes cau en la temptació de comparar-lo amb el que és avui”.

Per això, resumiré algunes de les idees que m’explica el veïnat fruit de les nostres converses i que ajudaran a entendre com decisions polítiques arbitràries condueixen Pardinyes a l’abisme i a la decadència.Diuen que, a Pardinyes, sempre s’han conegut tots i ha estat una pinya. Ha estat un barri emprenedor i pioner a Lleida en múltiples activitats i facetes i, sobretot, solidari. Ha estat respectat, començant per la mateixa Paeria.

El motor de tot allò era un moviment veïnal que remava en una única direcció i amb un únic objectiu: el bé i la millora del barri, on cadascú col·laborava aportant el seu gra de sorra en funció de les seues possibilitats i això el que feia era engrandir-lo.El moviment veïnal era i és molt potent. Tant és així que, amb molt bon encert, en un moment determinat es va pensar a donar cobertura al futur de la molta gent gran que hi havia en aquell temps i, sobretot, la que hi haurà, arribant fins al punt d’assolir el compromís de la Paeria de construir una residència per a ancians. A aquesta iniciativa es van apuntar, amb anterioritat a la seua construcció, moltes persones que, malgrat que no eren ancianes en aquell moment, ho serien en un futur proper, veient en la residència la solució pròxima als problemes de dependència, entre altres, que genera la tercera edat.

Com ha canviat la cosa!En l’actualitat, de la mà de l’ajuntament, Pardinyes s’està convertint en decadent, amb falta d’il·luminació als carrers, paviments esquerdats, sots, molt descurat i el poc que s’arregla és aplicant pedaços d’asfalt per sortir del pas. A més, insegur, com la resta de la ciutat, i brut, molt brut i deixat. Els manteniments que corresponen a les zones enjardinades i poblades d’arbres estan per fer, essent un viu exemple d’això la zona més emblemàtica, “la Rambla”, que fa pena de veure i, per més inri, la bomba: la Paeria decideix frustrar les il·lusions i aspiracions de la gent del barri negant la residència promesa, substituint-la per un macroalberg.

Quina pena! Quina desil·lusió tan gran amb aquest ajuntament!Per la seua solidaritat, sempre demostrada, Pardinyes acceptaria, amb tota seguretat i de molt bon grat que es construïssin equipaments socials molt més petits, repartits per diferents zones de la ciutat, per descentralitzar els serveis socials de forma equilibrada d’acord amb un pla que encara no s’ha esbossat. No és acceptable!D’una banda, l’ajuntament actual decideix construir el macroalberg, carregant-se el projecte de residència promesa, i d’una altra, s’estigmatitza al barri per rebel·lar-se contra la imposició municipal. Què ha fet Pardinyes per merèixer això? Amics i amigues de Pardinyes, us convido a reflexionar.

Al grup municipal popular portem en el nostre programa electoral i hem apostat, des d’un principi, per dotar al barri, entre altres, d’aquest servei de residència per a la gent gran. Vosaltres vau confiar en els partits d’esquerra (PSC o ERC), guanyadors, respectivament, de les dos últimes conteses electorals municipals i en els seus adlàters, el primer per no complir la seua promesa i, el segon, per menystenir Pardinyes i el compromís adquirit en el seu dia per la Paeria.El 2023, Pardinyes elegirà entre decadència i incompliments o dotar el barri dels equipaments socials necessaris. Elegirà entre decadència o el projecte de #Lleidaimplicada per recuperar l’essència del barri.