Alt voltatge musical

Array Em vaig assabentar entre bambolines que, poques hores abans del concert del Jazz Tardor, la magnífica cantant Shayna Steele es va veure afligida d’una infecció tremenda de coll que posava en seriós dubte la seua actuació al costat dels Huntertones. El miracle in extremis el va obrar un metge local, bon aficionat musical, que va posar remei farmacològic puntual a la situació, i va aconseguir que Steele observés la condició mínima necessària per pujar a l’escenari. La veritat és que el públic assistent ni se’n va assabentar, ja que, més enllà de restringir la cantant a dos les seues intervencions entre les instrumentals dels seus companys, de les quatre previstes, ni la seua presència ni les qualitats vocals ofertes, força i afinació, no van denotar res del que havia passat abans de començar.

Així, vam poder gaudir d’un xou d’alt voltatge musical amb uns Huntertones magnífics, en què van destacar el saxofonista Dan White i Chris Ott al trombó, en les seues respectives tasques solistes, i van quedar a un segon terme, encara que no menys important, el guitarrista Josh Hill i la base rítmica formada pel baixista Adam DeAscentis i el drummer John Hubbell, complint tots a la perfecció la seua tasca de suport musical. El cas és que el xou protagonitzat pel combo de Brooklyn i la seua solista convidada va divertir i molt el públic que va anar a escoltar-los, ja que van desplegar un ventall jazzístic de molta imaginativa i energètica sonoritat basat en Passport (2020), el seu treball discogràfic més recent fins a la data, que explica ben clar per què grans personalitats de diferents gèneres musicals –Stevie Wonder, Ed Sheeran, Smarky Puppy o Ricky Martin– els han sol·licitat per col·laborar. L’espectacle vespertí va ser d’allò més entretingut, transitant per diversos estils, des del soul fins al jazz passant pel blues o el gòspel, i un rhythm & blues d’aires clàssics del qual Steele és consumada especialista.