La importància del Gran Recapte d'enguany

Just enguany fa 25 anys de la cimera mundial per la Fam de Roma, que per primer cop va aplegar més de 185 països per tal de fer front a un fenomen creixent: la inseguretat alimentària de moltes persones a nivell planetari. Més pensada per combatre-la principalment en els països en desenvolupament però també cada cop més com a realitat del món occidental. 25 anys després no només no s’han complert els objectius al tercer món sinó que aquí, a casa nostra, vivim els moments més difícils, amb nivells altíssims de pobresa alimentària.

Però d’aquella cimera en va sortir el mandat de regular per primer cop el dret a l’alimentació com un dret universal i autònom. L’observació general 12è del Comitè de Drets Econòmics Socials i Culturals el va definir com aquell dret que “s’exerceix quan tot home, dona o nen, ja sigui sol o en comú amb altres, té accés físic i econòmic, en tot moment, a l’alimentació adequada o a mitjans per obtenir-la.” Una primera definició jurídica necessària per abordar totes les causes i conseqüències de la fam i malnutrició al món.Malgrat això, els nivells d’inseguretat alimentària s’han vist fortament incrementats en les darreres dècades, també a casa nostra. Però de què parlem quan diem inseguretat alimentària, o millor dit, quina és la traducció humana a nivell d’experiència de les persones que es troben en aquesta situació? Doncs segons l’escala FIES, ens podríem trobar situacions lleus que van des de tenir incertesa sobre poder obtenir els aliments que necessitem o no poder gaudir d’una ingesta alimentària prou variada o saludable (fet que coneixem com a malnutrició) fins a més greus que van des de les persones o famílies que es veuen obligades a saltar-se algun àpat del dia fins a les que es passen més d’un dia sense menjar.Malauradament, aquesta realitat no ens resulta aliena en el nostre context.

Dels pocs estudis que tenim sobre aquesta qüestió, el de la FAO a nivell de l’Estat espanyol del 2017 és el més recent. En un context prepandèmic, l’organisme internacional va detectar quasi 600.000 persones amb inseguretat alimentària greu i més de dos milions amb lleu. Un cop feta aquesta introducció, un es pregunta quina és la realitat que afronten els Bancs dels Aliments després d’un any i mig d’una crisi sanitària que ha deixat un llarg llistat de greuges econòmics i socials.

La pobresa alimentària, un fenomen força instal·lat després de la crisi financera del 2010, es va veure fortament incrementada poques setmanes després registrant augments generalitzats del 40% de les persones que s’acollien a alguna de les ajudes en aliments. Venim d’haver gestionat una emergència durant el 2020 que va suposar augments sobtats mai esperats i que van obligar a la mobilització de voluntaris i recursos econòmics excepcionals provinents aquests darrers dels donatius particulars i de la responsabilitat empresarial i institucional. Això ho vam fer amb un estat de xoc i sensibilització de la societat per una situació mai vista per les nostres generacions.

Actualment, la situació d’emergència social no ha retrocedit, però com a societat, segurament, estem més àvids de parlar i projectar una necessària recuperació econòmica que no una realitat social que volem deixar enrere com més aviat millor. Des dels Bancs dels Aliments no ens queda més remei que posar aigua al vi, tenim l’obligació de compartir les dades preocupants en les quals encara ens trobem i amb les quals segurament lidiarem els propers mesos o anys. Enguany, el Banc dels Aliments de les Comarques de Lleida continua amb dades molt similars a les de l’any anterior, arribant a prop de 30.000 persones de la demarcació de Lleida que han rebut aliments en algun moment del 2021.

A Catalunya, les persones usuàries arriben enguany fins als 267.000.És per aquest motiu que tornem a fer una crida a una participació excepcional en aquesta XIII edició del Gran Recapte. Una edició que vol ser més participativa que mai amb la inclusió dels petits comerços que també s’afegiran en la recollida de donatius i que els convertiran en entregues dels seus aliments de proximitat per a les persones ateses en l’entitat social més propera. Els nivells d’inseguretat alimentària que s’estan registrant a casa nostra en temps de pandèmia, la incertesa sobre la recuperació econòmica i l’esgotament pressupostari de les administracions fan que aquest Gran Recapte sigui el més important i necessari des dels seus inicis.

I també com a societat avançada que basa el seu model de convivència en els drets civils, polítics però també socials, com és el dret a l’alimentació adequada que tothom es mereix poder exercir malgrat la situació que estem patint.