El llegat dels Jocs Olímpics a la Seu d'Urgell, una història d'èxit

La celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona 92, en què la Seu d’Urgell va ser-ne subseu olímpica acollint les proves de piragüisme d’eslàlom en aigües braves, va significar un canvi majúscul per a la ciutat, per a l’Alt Urgell i per a tot el Pirineu. Un salt endavant cap a l’elit mundial en l’esport del piragüisme i un autèntic motor econòmic de tot el territori, en un parc urbà molt estimat per tots els veïns i veïnes de la Seu. El 17 d’octubre passat el COI va reconèixer el llegat d’aquests Jocs Olímpics a la Seu i la feina feta des de llavors pel Parc Olímpic del Segre atorgant la distinció Site of the Olympic Games.

Un reconeixement molt exclusiu que demostra que la ciutat ha sabut aprofitar excel·lentment el llegat d’aquells Jocs Olímpics. El Parc Olímpic del Segre és l’única instal·lació al món d’aquestes característiques que complementa l’activitat esportiva i d’organització de competicions d’alt nivell amb l’ús turístic i la generació d’energia. En aquest aspecte és una instal·lació sostenible energèticament des de la seva concepció.

L’equilibri entre aquestes tres línies i la concepció com a parc urbà han estat la clau perquè avui puguem parlar de la importància del llegat olímpic a la Seu d’Urgell. Des d’aquella fita, la instal·lació del Parc del Segre s’ha dedicat durant 30 anys a la promoció i el foment de l’esport, i especialment del canoa eslàlom, amb la col·laboració del Club Cadí Canoë Kayak. A aquest objectiu també hi ha contribuït l’establiment dels centres de tecnificació i l’organització de competicions internacionals d’alt nivell, entre les quals destaquen la celebració de 19 proves de la Copa del Món (la més recent aquest setembre mateix), 3 Campionats del Món (1999, 2009 i 2019) i 1 Campionat d’Europa.Des dels inicis ha estat la seu de l’equip nacional espanyol de piragüisme, un equip que ha donat, està donant i donarà uns èxits esportius extraordinaris, com les 3 medalles olímpiques de la basca Maialen Chourraut, afincada a la seva durant la major part de la seva carrera esportiva, o el diploma olímpic de l’urgellenca Núria Vilarrubla als passats Jocs Olímpics de Tòquio.

A més a més ha estat capaç de diversificar l’activitat esportiva. Més enllà dels centres de tecnificació de piragüisme acollint també un centre de tecnificació d’esquí de fons i altres activitats lligades al medi natural. I que aquest any ha fet un nou salt endavant importantíssim que multiplicarà les conseqüències positives per al territori amb l’inici dels estudis universitaris del Grau de Ciències en l’Activitat Física i l’Esport especialitzats en Medi Natural per part d’INEFC.

El 3r centre INEFC de Catalunya, després del de Barcelona i Lleida, de la mà de la Universitat de Lleida, són els primers estudis universitaris presencials del Pirineu. Uns estudis que, sense aquest llegat dels Jocs Olímpics, difícilment ara serien una realitat. Aquest llegat dels Jocs Olímpics cal tenir-lo ben present ara que s’està plantejant la celebració d’uns Jocs Olímpics d’Hivern.

El Parc Olímpic del Segre és un magnífic exemple del que ens pot deixar al Pirineu (a tot el Pirineu) uns hipotètics Jocs Pirineus Barcelona 2030. A la Seu ja hem demostrat que sabem aprofitar-ne el llegat, que sabem aprofitar les oportunitats que ens obre. Ho hem fet un cop, i estic convençut que el conjunt del Pirineu ho sabrà fer de nou amb Pirineus Barcelona 2030.