Un tripartit a mitges

S’acaba el mes de novembre i per fi, el govern municipal de l’Ajuntament de Lleida ha desvelat el projecte de pressupostos per al 2022, entre altres coses gràcies a la pressió dels representants del PSC, reclamant que es presentessin. Tot i així, si hi ha al·legacions s’hauran de prorrogar els comptes actuals, la qual cosa demostra una falta de planificació. Els pressupostos defineixen el tarannà de les inversions i serveis que rebrà la ciutadania i, per tant, cal que siguin realistes, transparents i debatuts per tal de millorar el dia a dia de les veïnes i dels veïns.

Malauradament, el tripartit municipal de la Paeria ha optat per festejar amb el secretisme, l’opacitat i la falta de prudència, presentant uns pressupostos sense donar gaire marge de temps per debatre’ls ni treballar-los amb profunditat. Tenim força dubtes al voltant del projecte que se’ns ha presentat, ja que es plantegen uns pressupostos amb unes inversions de prop de 20 milions d’euros més, supeditats a l’arribada dels Fons Europeus, que per cert el president Pedro Sánchez ha negociat amb fermesa a la UE. Però, es rebran aquests fons? La disponibilitat de l’Estat és total, però ara cal veure els projectes presentats i quina valoració reben per les comissions d’avaluació dels projectes.

En què pot quedar tot això? Si no s’ha fet una bona feina, pot quedar en el no-res. A hores d’ara no coneixem amb detall els projectes. D’aquesta manera, podem pensar que el govern municipal de l’Ajuntament de Lleida no ha seguit el criteri de prudència que ha volgut seguir en els últims tres anys i llança les campanes a repicar, possiblement, perquè són els últims pressupostos efectius abans de les eleccions del 2023.

Aquests són uns pressupostos electorals amb què volen fer veure a la ciutadania que el que no han fet en els últims tres anys ho faran corre, corre, corre en l’últim any del mandat.Estem sorpresos perquè a la Diputació, on governen els mateixos partits i on també han demanat els Fons Next Generation, han optat per una tàctica inversa. No han inclòs als comptes projectes que també esperen recursos dels Fons Europeus perquè no saben si els rebran per dur-los a terme. Qui té raó? El que està clar és que sempre se’ns havia dit que no s’incorporaven ingressos si no hi havia un document que acredités que es podrien rebre.

També és insòlit que a la Diputació se’ns hagi facilitat un pressupost en què es produeix clarament un repartiment de la despesa entre ERC i Junts i en què queda clar que no hi ha un projecte comú. Hi ha dos governs que es dediquen a repartir-se els diners en funció dels seus interessos i les seves àrees de gestió.Les qüestions de les formes també han deixat molt a desitjar a la Paeria, on s’han amagat els pressupostos a les forces de l’oposició mentre els facilitaven al Comú. ERC i Junts han negociat els comptes a porta tancada i per la porta del darrere, facilitant-los prèviament a un grup suposadament de l’oposició i deixant de banda la resta, que representen la majoria de la ciutat de Lleida.

És legítim negociar i pactar els pressupostos amb qui es vulgui, però l’equip de govern municipal, que no té majoria, ha actuat aquest cop amb la por de no voler afrontar una votació en igualtat de condicions per evitar una possible derrota, com ja va passar recentment amb les Ordenances Fiscals. Això no és un model de governança basat en la justícia social ni en la igualtat. El mateix ha passat a Barcelona, on en un cafè a fosques ERC ha pactat amb els Comuns per tirar endavant pressupostos de la Generalitat, trencant el pacte de la investidura.Al PSC, les idees les tenim clares.

Els pressupostos han de preveure una millora de la seguretat, de la neteja, la il·luminació, facilitar l’accés a l’habitatge, millores decidides en la mobilitat, pensar en el futur dels joves, en la transició ecològica i en la promoció econòmica de la ciutat de Lleida. Per això, hem presentat més de 20 propostes consensuades amb els agents socials de la ciutat que proposen incrementar la plantilla de la Guàrdia Urbana per tal d’arribar als 250 agents en tres anys; elaborar un Pacte per al Civisme; augmentar un dia de recollida de la fracció orgànica a Ciutat Jardí, així com millorar la recollida d’envasos a Balàfia i Pardinyes, recuperar la recollida de fracció comercial; fer créixer el parc municipal de l’habitatge; invertir en àrees de recuperació urbana al Centre Històric; reprendre el projecte Mariola 20.000; reprendre la millora de les línies de transport urbà col·lectiu, com per exemple incrementant les freqüències de la línia L7, que dona servei als Magraners i al Secà, i millora d’altres models de mobilitat en aliança amb institucions com la Universitat de Lleida.A l’espera de veure el marge de maniobra que puguem tenir davant d’uns pressupostos que sembla que ja han estat cuinats, ens veiem amb l’obligació de demanar explicacions per la manera d’actuar del tripartit a l’ombra de la Paeria, on el Comú sembla que torna a fer de crossa d’ERC i Junts, malgrat haver sigut expulsat del govern municipal el mes de juny passat. Algú haurà de donar explicacions quan el Comú avala uns pressupostos que el que fan no és més que validar les polítiques per les quals precisament els van fer fora.